From Wikipedia, the free encyclopedia
Abdülhamit I (turc otomà: عبد الحميد اول, `Abdü'lhamīd-i evvel) (20 de març de 1725 – 7 d'abril de 1789) va ser soldà de l'Imperi Otomà. Era fill d'Ahmet III (1703-30) i va succeir el seu germà Mustafà III (1757-74) el 21 de gener de 1774.
 | |
| Nom original | (tr) عبد الحميد اول  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 20 març 1725 palau de Topkapı (Imperi Otomà) |
| Mort | 7 abril 1789 (64 anys) Constantinoble (Turquia) |
| Causa de mort | insuficiència cardíaca |
| Sepultura | Tomb of Abdul Hamid I (en)  |
.svg){kind=small} Soldà de l'Imperi otomà | |
| 21 gener 1774 – 7 abril 1789 ← Mustafà III – Selim III → | |
| Dades personals | |
| Religió | Sunnisme |
| Activitat | |
| Ocupació | governant, califa |
| Família | |
| Família | Dinastia Osman |
| Parella | Ayşe Sine Nükhet-Sedâ Hanım Efendi Fatma Şebsefa Kadın |
| Fills | Ayşe Athermelik Dürrüşehvar Hanım (  ) Abdul Hamid IEsma Sultan ( ) Abdul Hamid IAyşe SineMustafà IV ( ) Abdul Hamid IAyşe SineMahmut II ( ) Abdul Hamid INakşidil SultanHibetullah Sultan ( ) Abdul Hamid I |
| Pares | Ahmet III i Rabia Sultan |
| Germans | Hatice Sultan Mustafà III |
Signatura  | |
Com era costum a la família reial otomana, Abdulhamit va estar reclòs al Palau de Topkapı durant els seus primers quaranta-tres anys de vida en què regnaren els seus cosins Mahmut I i Osman III i el seu germà gran Mustafà III. Durant el confinament va ser educat per la seva mare Rabia Semi.
A la mort del seu germà va heretar el tron i una guerra contra Rússia, que havia conquerit Crimea i els Principats del Danubi. La guerra fou desfavorable pels otomans, que es veieren obligats a firmar el Tractat d'Aynali Kavak pel que els russos es van comprometre a evacuar Crimea i el sultà a canvi va concedir la investidura a Şahin Giray el novembre.[1]
Com que havia passat gran part de la seva vida reclòs, era aliè a molts dels afers d'estat i depenia dels seus consellers. Va intentar reformar l'administració, l'exèrcit i l'educació. Va sanejar les finance, establí un cens dels geníssers i millorà la marina turca. També va reprimir nombroses revoltes locals, especialment la d'Egipte (1786-87).
El 1787 es va reprendre la guerra contra Rússia, que aquest cop comptava amb el suport d'Àustria. Suècia i Prússia van entrar al conflicte a favor de l'Imperi, però van proveir poca ajuda. Els turcs van aconseguir que els austríacs es retiressin de Mehadia i van conquerir el Banat (1789), però a Moldàvia el mariscal de camp Rumiantsev va prendre Iaşi i Khotin mentre Uixakov va destruir la flota otomana a Kinburn i Fidonisi i després d'un llarg setge hivernal Otxakiv va caure davant el Príncep Potiomkin. Després de les derrotes a Focşani i Rymnik els otomans van evacuar Bessaràbia i Valàquia.[2] Abdülhamit morí quatre mesos més tard als 64 anys.
Tot i els fracassos militars, era tingut en gran estima pels otomans. Era de natura pacífica i profundament religiós, i la seva conducta li feu guanyar l'apel·latiu de "celi" (sant).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
