Abasgues

Els abasgues o abascis (en llatí abacsi o abasgi, en grec antic Ἁβασκοί, Ἀβασγοί) eren un poble escita que vivia al nord de la Còlquida, als confins de Sarmàtia, on de vegades se'ls inclou.

Abasgues

Tipus	grup humà

Procedien del Caucas de l'època clàssica, antecedent dels abkhazis. Adoraven els arbres i els boscos. Els reis agafaven els nois més macos i els convertien en eunucs, que venien a Constantinoble, però aquest costum es va suspendre, al menys temporalment, al segle VI per influència dels romans d'Orient, quan es van fer nominalment cristians en temps de Justinià I. El comerç d'esclaus en aquest territori ja està testificat per Heròdot, que diu que era habitual en el seu temps.^[1]

Referències

1. Smith, William (ed.). «Abasci». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 28 maig 2021].

Bibliografia

• Calmet, Augustin. Histoire Universelle Sacrée Et Profane: Depuis Le Commencement Du Monde Jusqu'A Nos Jours / 6. Estrasburg: Doulssecker, 1740.