495 aC

El 495 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Regil·lensis i Prisc (o també any 259 ab urbe condita). La denominació 495 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.^[1]

495 aC

Tipus	any aC
Altres calendaris
Gregorià	495 aC (cdxcv aC)
Islàmic	1151 aH – 1150 aH
Xinès	2202 – 2203
Hebreu	3266 – 3267
Calendaris hindús	-439 – -438 (Vikram Samvat) 2607 – 2608 (Kali Yuga)
Persa	1116 BP – 1115 BP
Armeni	-
Rúnic	-244
Ab urbe condita	259
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments
Segles
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
520 aC 510 aC 500 aC - 490 aC - 480 aC 470 aC 460 aC
Anys
498 aC 497 aC 496 aC - 495 aC - 494 aC 493 aC 492 aC

Esdeveniments

Sicília

• Hipòcrates, tirà de Gela, va signar un tractat amb Siracusa, i va obtenir la possessió de Camarina, destruïda uns anys abans, i la va recolonitzar.^[2]

República Romana

• Appi Claudi Sabí Regil·lensis i Publi Servili Prisc són elegits cònsols a Roma. Els cònsols van fer la guerra contra els volscs i els van conquerir la ciutat de Suèssia Pomètia. Prisc, després, va derrotar els sabins i els auruncs.^[3]
• En la lluita entre patricis i plebeus per la qüestió dels deutes, Prisc afavoria els plebeus, però com que no podia fer res sense comptar amb el seu col·lega, finalment es va enemistar amb patricis i plebeus, uns perquè consideraven que els traïa i els altres perquè consideraven que no feia res. Regil·lensis va decantar-se per defensar els patricis.^[4]
• Es construeix un temple al Circ Màxim, entre els turons Aventí i Palatí, en honor del déu Mercuri.^[3]

= Xina

• Puja al tron Fuchai, l'últim rei de Wu, un estat de l'antiga Xina. Va regnar cap al final del període de Primaveres i Tardors.^[5]

Naixements

• Pèricles, polític grec (mort en el 429 aC).^[6]

Necrològiques

• Tarquini el Superb. Quan va ser expulsat de Roma es va refugiar a Cumes, governada pel tirà Aristodem, on va morir. Tots els seus fills ja havien mort abans.^[4]

Referències

1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
2. Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, VI, 5
3. Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 21, 27
4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 21
5. Twitchett, Denis Crispin. The Cambridge history of China. Cambridge: Cambridge University Press, 1978, p. 564. ISBN 9780521243278.
6. Plutarc. Vides paral·leles: Pèricles, VI, 3