La 30a cerimònia dels Premis César — també coneguts com Nuit des César — que premiava les pel·lícules estrenades el 2004, va tenir lloc el 26 de febrer de 2005 al Théâtre du Châtelet.[1]

Dades ràpides Tipus, Data ...
Plantilla:Infotaula esdeveniment30a cerimònia dels Premis César
Thumb
Thumb
 48° 52′ N, 2° 21′ E
Tipuscerimònia dels Premis César Modifica el valor a Wikidata
Data26 febrer 2005 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició30 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióThéâtre du Châtelet (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
PresentadorGad Elmalah Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació
Emissora originalCanal+ Modifica el valor a Wikidata
Retransmès per

IMDB: ev0000157/2005 Modifica els identificadors a Wikidata
Tanca

Va ser presidida per Isabelle Adjani, presentada per Gad Elmaleh i emesa a Canal+. El programa va ser seguit per 3,3 milions d'espectadors. Això correspon al 15,8% de l'audiència.[2]

Presentadors i ponents

Desenvolupament

La sorprenent guanyadora fou L'Esquive, que de sis nominacions van guanyar quatre premis (millor pel·lícula, millor director, millor guió i millor actriu revelació),[3] i el seu director, Abdellatif Kechiche, va endur-se dos premis.[4] La pel·lícula amb més nominacions (dotze), Llarg diumenge de festeig de Jean-Pierre Jeunet, va guanyar cinc premis: millor actriu secundària, millor actriu revelació, millor fotografia, millor decorat i millor vestuari. I Yolande Moreau va guanyar les dues nominacions a les que optava: millor actriu i millor primera pel·lícula. Nogensmenys, una de les favorites, Les Choristes de Christophe Barratier, de vuit nominacions només va guanyar dos premis (millor música i millor so).[5] Pitjor sort van tenir Rois et reine d'Arnaud Desplechin, que de set nominacions només va guanyar el premi al millor actor, i Assumptes pendents d'Olivier Marchal, que de vuit nominacions no va guanyar cap premi.

En el seu discurs final, la presidenta Isabelle Adjani va recordar la periodista Florence Aubenas, retinguda com a ostatge a Iraq, i la franco-colombiana Ingrid Betancourt, segrestada per la guerrilla.[6]

Guanyadors i nominats

Els guanyadors s'indiquen en negreta.[7]

Thumb
Thumb
Thumb
Thumb
Thumb
Thumb
Thumb
Thumb
Thumb
Thumb
Thumb
Thumb
Millor curtmetratge
  • Cousines de Lyes Salem
    • Hymne à la gazelle de Stéphanie Duvivier
    • La Méthode Bourchnikov de Grégoire Sivan
    • Les Parallèles de Nicolas Saada

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.