25th Hour

25th Hour és una pel·lícula estatunidenca de 2002 dirigida per Spike Lee. Els seus protagonistes són Edward Norton, Barry Pepper, Philip Seymour Hoffman i Rosario Dawson. Està basada en la novel·la The 25th Hour de David Benioff.^[1][2]

25th Hour

Fitxa
Direcció	Spike Lee
Protagonistes	Tony Siragusa Levan Uchaneishvili Isiah Whitlock, Jr. Aaron Stanford Armando Riesco Vanessa Ferlito Dania Ramírez Tony Devon Patrice O'Neal Keith Nobbs Edward Norton Barry Pepper Anna Paquin Philip Seymour Hoffman Rosario Dawson Brian Cox
Producció	Spike Lee, Tobey Maguire i Edward Norton
Guió	David Benioff
Música	Terence Blanchard
Fotografia	Rodrigo Prieto
Muntatge	Barry Alexander Brown
Productora	40 Acres & A Mule Filmworks i Touchstone Pictures
Distribuïdor	Buena Vista Distribution i Disney+
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	19 desembre 2002
Durada	135 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Manhattan, Brooklyn, Queens, Bronx i Staten Island
Color	en color
Format	2.35:1
Pressupost	5.000.000 $
Recaptació	341.517,73 €
Descripció
Basat en	The 25th Hour
Gènere	cinema de ficció criminal, drama i pel·lícula basada en una novel·la
Tema	crim relacionat amb les drogues, traficant de drogues, pena privativa de llibertat i Lleis de drogues de Rockefeller
Lloc de la narració	Nova York
Època d'ambientació	2002
Sèrie: Les 100 millors pel·lícules del segle XXI de la BBC ← Memento La xarxa social →

Sinopsi

Monty (Montgomery) Brogan (Edward Norton) és un venedor de drogues de Manhattan condemnat a set anys de presó, que viu el seu últim dia de llibertat abans d'entrar en la presó. La condemna imposada per la justícia és de 7 llargs anys, als quals Monty no té l'esperança de sobreviure. En 24 hores repassa la seva vida i s'acomiada de tots els privilegis que va aconseguir com a narcotraficant: entrada VIP en discotecas, fama i prosperitat econòmica.

Es reuneix amb el seu pare (Brian Cox), la seva promesa Naturelle (Rosario Dawson) els seus dos millors amics de la infància, Jacob (Philip Seymour Hoffman), un tímid professor d'institut enamorat d'una de les seves alumnes, i Slaughtery (Barry Pepper), un reeixit broker de Wall Street. Els quatre joves passen la nit, l'última de Brogan, en una coneguda discoteca de la ciutat, mentre es plantegen qui pot haver-li delatat a la policia.^[3]

Repartiment

• Edward Norton - Montgomery "Monty" Brogan
• Philip Seymour Hoffman - Jacob Elinsky
• Barry Pepper - Frank Slaugherty
• Rosario Dawson - Naturelle Riviera
• Anna Paquin - Mary D'Annunzio
• Brian Cox - James Brogan
• Tony Siragusa - Kostya Novotny
• Levan Uchaneishvili - Uncle Nikolai
• Tony Devon - Agent Allen
• Misha Kuznetsov - Senka Valghobek
• Isiah Whitlock, Jr. - Agent Flood
• Michael Genet - Agent Cunningham
• Patrice O'Neal - Khari
• Al Palagonia - Salvatore Dominick
• Aaron Stanford - Marcuse
• Marc H. Simon - Schultz
• Armando Riesco - Phelan

Curiositats

• Tobey Maguire va adquirir els drets de la novel·la amb la intenció de protagonitzar la seva adaptació al cinema. Finalment va decidir interpretar a Spider-Man i mantenir-se com a productor de 25th Hour.^[4]
• Edward Norton repeteix la paraula "fuck" 40 vegades en 5 minuts durant el seu monòleg en el bany. En el mirall d'aquest apareix escrit "Fuck you".^[4]
• Edward Norton en el bany diu: "L'esclavitud es va abolir fa 137 anys, Passeu ja la puta pàgina!". El mateix Norton en American History X va dir una frase semblant "L'esclavitud va acabar fa 130 anys, Quant temps passarà perquè fem alguna cosa?"^[4]
• Edward Norton esmenta en la pel·lícula el seu desig de ser la dona d'X-Men que travessa les parets. Anna Paquin, Brian Cox i Aaron Stanford van participar en les pel·lícules de X-Men.^[4]
• Edward Norton va comentar que va invertir els diners guanyats amb Red Dragon en el finançament d'aquesta pel·lícula.^[4]
• En els crèdits es dona les gràcies a Bruce Springsteen.^[5]
• A l'escena en què Slaughtery colpeja Monty (Edward Norton) és molt semblant a l'escena de Fight Club quan Norton colpeja Angelface.
• En l'escena que segueix a la del bar, veiem a Monty i als seus tres amics arribar a Water Street, amb el Pont de Manhattan de fons, en una escena que recorda a la d'Hi havia una vegada a Amèrica.

Premis

Globus d'Or

Categoria	Receptor/a	Resultat
Globus d'Or a la millor banda sonora	Terence Blanchard	Candidat

Referències

1. «Crowning achievement». UCI News, 12-08-2014.
2. Benioff, David «One more hour». The Guardian, 03-05-2003.
3. Ebert, Roger «25th Hour Review». Chicago Sun-Times, 16-12-2009. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-03-22. [Consulta: 24 febrer 2020].«Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-03-22. [Consulta: 24 febrer 2020].
4. Trivia for 25th Hour en IMDb
5. Crazy Credits for 25th Hour en IMDb