El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs. Queden 286 dies per a finir l'any.
- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1678 - Barcelona: Antoni Viladomat i Manalt, pintor barroc català.
- 1873 - Sant Gervasi: Dolors Mestre i Climent, dona del filòleg català Pompeu Fabra (m. 1964).
- 1932 - Barcelona: Montserrat Trueta i Llacuna, activista social catalana (m. 2018).[4]
- 1938 - Sueca, Ribera Baixa: Josep Palàcios i Martínez, escriptor valencià en llengua catalana.[5]
- 1949 - Reus: Teresa Gomis de Barbarà, matemàtica i professora, política catalana, regidora municipal i diputada al Congrés dels Diputats en la X legislatura.[6]
- 1958 - Barcelona: Elisenda Malaret, jurista catalana, doctora en Dret i catedràtica de Dret Administratiu, diputada al Congrés.[7]
- 1961 - Barcelona: Blanca Busquets i Oliu, escriptora, filòloga i guionista catalana.[8]
- 1975 - Cercs, Berguedà: Flora Saura, presentadora de televisió i de ràdio catalana.[9]
- 1978 - Montmeló: Montse Morillo, actriu de teatre, cinema i televisió catalana.[10]
- 1979 - València: Silvia Navarro Jiménez, jugadora d'handbol valenciana, medallista olímpica.[11]
- 1989 - Villanova i la Geltrú: Estela García, atleta velocista catalana.[12]
- 1993 - Torroella de Montgrí: Esther Sullastres Ayuso és una futbolista catalana.[13]
- Resta del món
- 43 aC - Sulmo, República Romana (actual Sulmona, Itàlia): Ovidi, poeta romà.
- 1612 - Northampton: Anne Bradstreet, la primera escriptora i poeta estatunidenca a publicar un llibre (m. 1672).[14]
- 1770 - Lauffen am Neckar, Ducat de Württemberg: Friedrich Hölderlin, poeta alemany (m. 1843).[15]
- 1809 - Soròtxyntsi, Ucraïna: Nikolai Gógol, escriptor en rus ucraïnès (m. 1852)[16]
- 1810 - Carpineto Romano, Estats Pontificis (Imperi Francès): LLeó XIII, nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci quan va esdevenir el 256è Papa de l'Esglesia Catòlica (m. 1903).[17]
- 1820 - Bârlad, Romania: Alexandru Ioan Cuza, fundador de la Romania moderna (m. 1873).[18]
- 1828 - Skien, Noruega: Henrik Ibsen, dramaturg noruec.[19]
- 1856 - Filadelfia, Estats Units: Frederick Winslow Taylor, enginyer estatunidenc (m. 1915).[20]
- 1873 - Semionovo, Imperi Rus: Serguei Rakhmàninov, compositor (m. 1943).[21]
- 1879 - Ontario: Maud Menten, metgessa canadenca, feu importants contribucions a la cinètica enzimàtica i la histologia (m. 1960).[22]
- 1882 - Le Havre, França: René Coty, advocat i polític francès, 17è president de França (m. 1962)[23]
- 1888 - Madrid: Maria Rodrigo Bellido, pianista i compositora espanyola (m. 1967).[24]
- 1890 - Copenhaguen, Dinamarca: Lauritz Melchior, tenor danès nacionalitzat estatunidenc.
- 1891 - Feltham, Middlesex (Anglaterra): Edmund Goulding, actor, guionista, lletrista de cançons, novel·lista i director de teatre i cinema britànic (m. 1959).[25]
- 1900 - Colquechaca, Bolívia: Amelia Villa, escriptora i la primera metgessa boliviana (m. 1942).[26]
- 1908 -
- 1911 - Zamora, Mèxic: Alfonso García Robles, diplomàtic mexicà, Premi Nobel de la Pau de 1982.[28]
- 1915 - Arkansas: Rosetta Tharpe, cantant i guitarrista nord-americana pionera (m.1973).[29]
- 1920 - el Caire: Andrée Chedid, escriptora francesa d'origen cristià libanès (m. 2011).[30]
- 1924 - Hanoï, Indoxina: Jacqueline Alduy, política francesa i nord-catalana, senadora i batllessa d'Els Banys i Palaldà (m. 2016).[31]
- 1935 - Sevilla: Lolita Sevilla, cantant i actriu espanyola (m. 2013).[32]
- 1936 - Nova York: Evelyn Fox Keller, física nord-americana, biòloga matemàtica.[33]
- 1937 - barri de la Latina, Madridː Lina Morgan, vedette i actriu espanyola (m. 2015).[34]
- 1940 - Elkins Park, Pennsylvania, Estats Units: Mary Ellen Mark, fotògrafa americana (m. 2015).[35]
- 1943:
- 1944 - Landsberg am Lech, Alemanya: Erwin Neher, metge i biofísic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1991.[37]
- 1946 - Łódź: Katarzyna Chałasińska-Macukow, acadèmica polonesa, professora de físiques, rectora de la Universitat de Varsòvia.
- 1950 - Washington DC, Estats Units: William Hurt, actor estatunidenc.[38]
- 1955 - Londres, Regne Unit: Marina Sirtis, actriu anglesa.
- 1956 - Upholland (Lancashire)ː Catherine Ashton, política britànica.[39]
- 1957 - Atlanta, Estats Units: Spike Lee, guionista, director i productor de cinema estatunidenc.[40]
- 1958 - Conyers, Estats Units: Holly Hunter, actriu estatunidenca.[41]
- 1976 - Phoenix, Estats Units: Chester Bennington, cantant estatunidenc, vocalista de Linkin Park (m. 2017).
- 1985 - Grozni, RSSA Txetxènia-Ingúixia: Polina Jerebtsova, poetessa russa.
- 1992 - Tolosa, Guipúscoaː Lara Arruabarrena, tennista basca professional.[42]
- Països Catalans
- Resta del món
- 1702 - Kolozsvár (Sacre Imperi): Miklós Kis, tipògraf hongarès, un dels creadors dels tipus moderns (n. 1650).
- 1727 - Londres (Anglaterra): Isaac Newton, físic i matemàtic anglès (n. 1642).[46]
- 1730 - Parísː Adrienne Lecouvreur, actriu francesa (n. 1692).[47]
- 1766 - Venècia (actual Itàlia): Giovanni Battista Pescetti, organista i compositor (n. ca. 1704).
- 1812 - Saint-Germain-en-Laye (França): Jan Ladislav Dussek pianista i compositor txec (n. 1761).[21]
- 1816 - Rio de Janeiro, Brasilː Maria I de Portugal, reina de Portugal (1777 – 1816) (n. 1734).[48]
- 1894 - Torí (Itàlia): Lajos Kossut, polític hongarès, president d'Hongria el 1849 (n. 1802)[18]
- 1949 - Nova Orleans, Louisiana: Irving Fazola, clarinetista i saxofonista estatunidenc.
- 1968 - Copenhaguen (Dinamarca): Carl Theodor Dreyer director de cinema i guionista danès.(n. 1889).[36]
- 1988 - Cuernavaca, Mèxic: Gil Evans, compositor, director, arranjador i pianista de jazz (n. 1912).[49]
- 1992 - Roubaix, Nord, (França): Georges Delerue, compositor i director musical de cinema, autor de la música d'unes 350 pel·lícules i guanyador l'any 1979 de l'Oscar a la millor banda sonora per A Little Romance. (n. 1925).[21]
- 2004 - Baarn: Juliana I dels Països Baixos, va ser reina dels Països Baixos (n. 1909).[50]
- Santoral:
- Sant Arquip de Colosses, un dels Setanta Deixebles;
- Sant Cutbert de Lindisfarne, abat;
- Sant Martí de Braga, bisbe de Braga i Dume;
- Sant Maurici d'Hongria, dominic;
- Sant Joan Nepomucè, màrtir;
- Sant Guillem de Peñacorada, eremita;
- Sant Wolfram de Fontenelle, monjo;
- Sants Pau, Ciril, Eugeni i companys màrtirs, a Síria;
- Sant Francesc Palau i Quer, fundador dels Carmelites Terciaris Descalços;
- Santa María Josefa Sancho de Guerra, fundadora de les Germanes Serventes de Jesús;
- Beat Ambròs de Siena, dominic;
- Beat Ippolito Galantini, fundador de la Confraria de la Doctrina Cristiana (mort 1619)
- Beat Baptista Mantuà, carmelita.
«Palàcios Martínes, Josep». Qui és qui. Índex d'autors. Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 1r desembre 2017].
Lavrin, Janko. «Nikolay Gogol» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 29-02-2020. [Consulta: març 2020].
Adams, Robert M. «Henrik Ibsen». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 març 2020].
Mee, John F. «Frederick W. Taylor» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 17-03-2020. [Consulta: març 2020].
«Rodrigo, María (1888-1967)» (en castellà). Pares. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 7 març 2023].
Karrenbrock, Helga. «Osten, Maria» (en alemany) pàg. 613-614. Neue Deutsche Biographie, 1999. [Consulta: 10 febrer 2023].
«William Hurt» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 16-03-2020. [Consulta: març 2020].
«Spike Lee» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 16-03-2020. [Consulta: març 2020].
Bauer, Patricia. «Holly Hunter» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 16-03-2020. [Consulta: març 2020].
«Esquela». La Vanguardia, 21-03-2009. [Consulta: 27 gener 2024].
Westfall, Richard S. «Isaac Newton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].