Ília Vèkua

Ília Vèkua (georgià: ილია ვეკუა) (Shesheleta, 23 d'abril de 1907 ^(Julià) - Tbilisi, 2 de desembre de 1977) va ser un matemàtic soviètic.

Ília Vèkua

Nom original	(ka) ილია ვეკუა (ru) Илья Несторович Векуа
Biografia
Naixement	(ru) Илья Несторович Векуа 23 d'abril de 1907 Shesheleta (Imperi Rus)
Mort	2 de desembre de 1977(1977-12-02) (als 70 anys) Tbilisi (Unió Soviètica)
Sepultura	Panteó Mtatsminda 41° 41′ 46″ N, 44° 47′ 20″ E
President Acadèmia Nacional de Ciències de Geòrgia
1972 – 1977 ← Níkoloz Muskhelixvili – Evgeni Kharadze →
Rector Universitat Estatal de Tbilissi
1966 – 1972 ← Evgeni Kharadze – David Chkhikvishvili →
Parlamentari Soviet Suprem de la Unió Soviètica
1966 – 1977
Rector Universitat Estatal de Novossibirsk
1959 – 1965 ← cap valor – Ram Soloukhin →
Dades personals
Formació	Universitat Estatal de Tbilissi (1925–1930)
Tesi acadèmica	Распространение упругих колебаний в бесконечном слое  (1937 )
Director de tesi	Aleksei Krylov
Activitat
Camp de treball	Física matemàtica, equació integral, teoria d'equacions diferencials, matemàtiques, equació diferencial en derivades parcials i mecànica
Lloc de treball	Unió Soviètica
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, polític
Ocupador	Acadèmia Nacional de Ciències de Geòrgia (1965–1977) Universitat Estatal de Novossibirsk (1959–1965) Institut Steklov de Matemàtiques (1954–1959) Universitat Estatal de Moscou (1951–1959) Universitat Estatal de Tbilissi (1933–1951) Observatori de Tbilissi (1929–1933)
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Nacional de Ciències de Geòrgia
Professors	Níkoloz Muskhelixvili
Alumnes	Mark Vishik
Obra
Estudiant doctoral	Mark Vishik, Ivan Daniluck, Bogdan Bojarski, Abduhamid Juraev, N. E. Tovmasyan i George Jaiani
Família
Cònjuge	Tamara Vassílievna Vèkua
Premis
(1984)  Premi Estatal de l'URSS (1977)  doctor honoris causa per la Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg (1969)  Heroi del Treball Socialista (1963)  Premi Lenin (1959, 1961, 1966, 1969, 1975, 1977)  Orde de Lenin (1950)  Premi Stalin (1946)  Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra Patriòtica de 1941-1945 (1946)  Orde de la Insígnia d'Honor (1946)  Medalla de la defensa del Caucas  Medalla del Centenari de Lenin  Premi Stalin, 2n grau
Descrit per la font	Gran Enciclopèdia Soviètica (1969-1978), (sec:Векуа Илья Несторович) Enciclopèdia soviètica georgiana, (vol:4, p.346) Armenian Soviet Encyclopedia, vol. 11 (en) , (p.363)

Vida i obra

En acabar els seus estudis secundaris al institut de la ciutat de Zúgdidi, es va matricular a la facultat de física i matemàtiques de la universitat estatl de Tbilisi, en la qual es va graduar el 1930. Els anys successius va seguir estudis de postgrau, sota la direcció de N. Krilov, N. Muskhelixvili i V. Smirnov, sobre les equacions de la física matemàtica, treballs que li van servir posteriorment (1937) per a obtenir el doctorat.^[1] A partir de 1933 va ser professor a la universitat de Tbilissi, essent el col·laborador més actiu de Muskhelixvili. El 1940 va rebre l'habilitació per a la docència amb una tesi sobre la representació complexa de les solucions de les equacions el·líptiques i les seves aplicacions als problemes de valors límit, tema pel que és recordat avui en dia.^[2] El 1951 es va traslladar a Moscou on va treballar a la universitat i al Institut Steklov de Matemàtiques.^[3] El 1958, en fundar-se la universitat de Novossibirsk a Sibèria, en va ser nomenat el seu primer rector i va mantenir el càrrec fins al 1965 quan va tornar a Tbilissi, per a fer-se càrrec del rectorat de la seva universitat. El 1972 va ser elegit president de l'Acadèmia de Ciències de la República Soviètica de Geòrgia i va ocupar aquest càrrec fins al final de la seva vida.

Tomba de Vèkua al Panteó de personalitats de Mtatsminda a Tbilissi.

La seva aportació més notable va ser el mètode (o els operadors) de Vèkua^[4] que enllacen les propietats de les funcions harmòniques amb les solucions de les equacions en derivades parcials el·líptiques de segon ordre.^[5]

Referències

1. Бицадзе i Хведелидзе, 1987, p. 1.
2. Kravchenko, 2009, p. 29.
3. Бицадзе i Хведелидзе, 1987, p. 2.
4. Mikhlin i Prößdorf, 1986, p. 178.
5. Moiola, Hiptmair i Perugia, 2011, p. 779.

Bibliografia

• Бицадзе, Андрей; Хведелидзе, Борис «Илья Несторович Векуа» (en rus). Metsniereba, 1987. ISSN: 0135-0730.
• Kravchenko, Vladimir V. Applied Pseudoanalytic Function Theory (en anglès). Springer, 2009. ISBN 9783034600040.
• Mikhlin, Solomon G.; Prößdorf, Siegfried. Singular Integral Operators (en anglès). Springer, 1986. ISBN 0-387-15967-3.
• Moiola, A.; Hiptmair, R.; Perugia, I. «Vekua theory for the Helmholtz operator» (en anglès). Zeitschrift für angewandte Mathematik und Physik, Vol.62, Num. 5, 2011, pàg. 779-807. DOI: 10.1007/s00033-011-0142-3. ISSN: 0044-2275.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ília Vèkua» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Козлова, В.В. «Векуа Илья Несторович». Математический институт им. В.А. Стеклова, 2009. [Consulta: 14 desembre 2021]. (rus)
• «Векуа Илья Нестерович». Музея истории МФТИ. [Consulta: 14 desembre 2021]. (rus)
• «110 лет со дня рождения первого ректора НГУ Ильи Несторовича Векуа». BezFormata, 2019. [Consulta: 14 desembre 2021]. (rus)
• «Векуа Илья Несторович — Академик АН СССР — Герой Соц. Труда — Советский учёный-математик (06.05.1907—02.12.1977)». СССР - СОЮЗ СОВЕТСКИХ СОЦИАЛИСТИЧЕСКИХ РЕСПУБЛИК. [Consulta: 14 desembre 2021]. (rus)