![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Tide_legal_use.gif/640px-Tide_legal_use.gif&w=640&q=50)
Zero hidrogràfic
From Wikipedia, the free encyclopedia
S'anomena zero hidrogràfic (o zero dels mapes) a la referència de nivell comuna per a les mesures de profunditat del mar (o plànol de referencia de les sondes) sobre una carta nàutica així com per les prediccions de marea dels anuaris de marees.[1]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Tide_legal_use.gif/640px-Tide_legal_use.gif)
Sobre els mapes marins francesos, el zero hidrogràfic s'ha adoptat pròxim al nivell al que arriben teòricament les marees astronòmiques més baixes (marea de coeficient 120 - on marea astronòmica baixa extrema ; en anglès LAT : Lower Astronomical Tide). El nivell de les marees astronòmiques més baixes s'obté per càlcul a partir de les mesures dels mareòmetres. El nivell de la mar pot ser molt excepcionalment inferior (per exemple per situació anti-ciclònica amb el vent bufant des de terra en el moment dels coeficient de marea màxims). La tria del zero hidrogràfic proper a aquest nivell garanteix així pràcticament sempre al navegant una profunditat superior a la sonda indicada sobre el mapa.[2]
Aquesta convenció és ara universalment adoptada. Però no ha estat sempre així. Fins fa un cert temps, sobre els mapes anglesos, el zero era proper a l'altura de baixa-mar de marea viva mitja (coeficient 95). La profunditat real podia doncs ésser, en període de marees vives inferior a aquella del mapa.[3]