Zamindar (ज़मींदार zamīndār, urdú: زمیندار zamīndār, nagari oriental: জমিদার jomidar) fou un títol a l'Índia a partir del segle XVI i fins al segle XX. Era el titular d'un zamindari.
Durant el període de l'Índia Britànica el zamindari estava constituït per terra de domini públic posada o deixada sota el control d'un terratinent (anomenat zamindar) encarregat de la recaptació i l'administració diària, però subjecte a les lleis generals britàniques i (amb algunes excepcions menors) sense jurisdicció judicial. El zamindari més gran era el de Burdwan.
Els zamindars eren en general força rics i recaptaven dels pagesos pagant una renda fixada al govern britànic; només una minoria utilitzava els excessos de recaptació per millorar la sort dels seus pagesos. Inicialment era un funcionari de l'Imperi Mogol l'encarregat de cobrar les taxes als pagesos.[1]
El nom derivava del persa zamin ("terra") i dar ("posseïdor").
Els sistema zamindari van aprofitar l'estructura preexistent i les terres zamindaris eren aquelles en què un zamindar recaptava, però va tendir a assegurar la recaptació en benefici propi a mesura que el poder imperial va entrar en decadència. Durant el període mongol es considerava igual zamindar a un petit propietari o a un gran terratinent però sempre eren considerats funcionaris encarregat de la recaptació sobre altres pagesos inferiors. El càrrec era hereditari però l'estat no era propietat sinó concessió; els zamindars mogols tenien poders judicials. La institució fou heretada pels britànics.
Variants del títol són:
- Wadera a Sind
- Jagirdar a Maharashtra
- Chaudhary, Lambardar, Sardar i Malik al Panjab
Sota els britànics alguns zamindars van tenir atribuïdes funcions judicials que progressivament van desaparèixer, i la seva renda fou fixada. Els zamindars disposaven d'autoritat i poder de recaptació sobre els seus arrendataris o subarrendataris, que anaven entre uns quants i milers. L'impagament de la renda fixada als britànics, basat en la llei imperial, suposava la pèrdua del dret a les terres. El zamindar més important era el de Burdwan que tenia el títol de maharajà. Altres zamindars destacats eren el de Darbhanga, el de Bettiah i el de Dumraon.[2] Les seves cases eren generalment palaus.
El sistema va ser abolit durant les reformes agràries al Pakistan oriental (Bangla Desh) el 1950, l'Índia el 1951 amb una esmena a la constitució en 1951,[3] i el Pakistan occidental el 1959.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
