![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/40/ZSU-23-4-Camp-Pendleton.jpg/640px-ZSU-23-4-Camp-Pendleton.jpg&w=640&q=50)
ZSU-23-4 Xilka
peça d'artilleria antiaèria autopropulsada d'origen soviètic introduïda l'any 1962 / From Wikipedia, the free encyclopedia
El ZSU-23-4 Xilka és una peça d'artilleria antiaèria autopropulsada d'origen soviètic introduïda l'any 1962.[1]
![]() Marines dels Estats Units d'Amèrica tripulant un ZSU-23-4 durant un exercici l'any 1997. | |
Característiques generals | |
---|---|
Tipus | Artilleria antiaèria autopropulsada |
País d'origen | ![]() |
Any | 1962[1] |
Dimensions | |
Pes | 19 tones[2] |
Amplada | 3,08 m |
Longitud | 6,69 m |
Altura total | 2,63 m (amb el radar actiu)[3] |
Tripulació | 4 (artiller, comandant, conductor i operador de radar)[4][5] |
Especificacions | |
Motor | V6-R |
Tipus de motor | Motor dièsel de sis cilindres en línia refrigerat per aigua |
Potència màxima | 280 CV a 1.800 rpm[6] |
Prestacions | |
Vel. carretera | 50 km/h |
Vel. camp a través | 30 km/h[2] |
Autonomia carretera | 260 km[6] |
Armament | |
Primari | Quatre canons automàtics 2A7 de 23mm[1] |
Radar de detecció i seguiment | RPK-2 Tobol amb un abast de detecció de 20 km i seguiment de 10 km màxims[7] |
Blindatge i defenses | |
Blindatge en buc | Acer soldat amb un gruix màxim de 15 mm |
Blindatge en torreta | Acer soldat amb un gruix màxim de 9,2 mm |
Aquest blindat està armat amb quatre canons automàtics de 23 mm de calibre, que poden disparar fins a 4.000 projectils per minut. Per guiar l'armament el Xilka disposa d'un sistema de control de tir per radar RPK-2 Tobol, capaç de detectar aeronaus a distàncies màximes de 20 km i seguir-les fins a 10 km. El xassís està basat en el tanc lleuger PT-76 i té un blindatge d'acer que només protegeix d'armes lleugeres o resquills d'explosions.[6] En termes de mobilitat, un motor dièsel de 280 CV li permet seguir formacions mecanitzades a velocitats màximes de 50 km/h per carretera o 30 km/h camp a través, amb una autonomia de 260 km.[7]
El Xilka va entrar en servei l'any 1962, per substituir l'obsolet ZSU-57-2.[8] En total s'estima que se'n van fabricar 6.500 unitats fins a principis dels 80, quan es va deixar de fabricar, molts dels quals es van exportar a estats aliats dels soviètics.[7] A la dècada dels 70, cada regiment de tancs o fusellers motoritzats de l'Exèrcit Soviètic disposava d'una bateria antiaèria, formada per un escamot de 4 ZSU-23-4 i un escamot de 4 blindats llançamíssils 9K31 Strela-1.[9] A partir del 1984 es va començar a introduir el successor del Xilka, el 9K22 Tunguska. Tot i això, l'any 2022 encara no s'havien substituït tots els ZSU-23-4, que continuaven en servei a aproximadament 30 estats arreu del món. Durant aquest extens període de servei el Xilka ha combatut en nombrosos conflictes armats, generalment oferint bons resultats als seus operadors.[7]