Xifratge per substitució
From Wikipedia, the free encyclopedia
El xifratge per substitució[1] és un mètode de xifratge pel qual unitats de text pla són substituïdes amb text xifrat seguint un sistema regular, les "unitats" poden ser una sola lletra (el cas més comú), parells de lletres, trios de lletres, mescles de l'anterior, entre d'altres. El receptor desxifra el text realitzant la substitució inversa.
Els xifratges per substitució són comparables als xifratges per transposició. En un xifratge per transposició, les unitats del text pla són canviades utilitzant una ordenació diferent i normalment bastant complexa, però les unitats en si mateixes no es modifiquen. Per contra, en un xifratge per substitució, les unitats del text pla mantenen el mateix ordre, el que canvia són les mateixes unitats del text pla.
Hi ha diversos tipus de xifratges per substitució. Si el xifratge opera sobre lletres simples, es denomina xifratge per substitució simple, un xifratge que opera sobre grups de lletres s'anomena, poligràfic. Un xifratge monoalfabètic fa servir una substitució fixa per a tot el missatge, mentre que un xifratge polialfabètic amb diferents substitucions en diferents moments del missatge-per exemple els homòfons, en què una unitat del text pla és substituïda per una d'entre diverses possibilitats existents per al text xifratge.