col·lectiu d'escriptors italians From Wikipedia, the free encyclopedia
Wu Ming Foundation, més conegut com a Wu Ming, és un col·lectiu d'escriptors italians provinent de la secció bolonyesa del Projecte Luther Blissett (1994-1999), i que es va fer famós amb la novel·la Q.
Dades | |
---|---|
Tipus | col·lectiu d'escriptors |
Història | |
Lloc de constitució | Bolonya |
Format per | |
Lloc web | wumingfoundation.com |
A diferència del pseudònim obert «Luther Blissett», «Wu Ming» es refereix a un grup específic de persones, actives i presents en l'escena cultural des de gener de 2000. El grup és l'autor de nombroses novel·les, traduïdes i publicades en diversos països. El 2008 el mateix grup va descriure part de la seva producció com a pertanyent a un conjunt d'obres que proposava anomenar New Italian Epic.[1]
En xinès, «wu ming» pot significar «anònim» (xinès simplificat: 无名; xinès tradicional: 無名; pinyin: wúmíng) o, amb un to diferent a la primera síl·laba, «cinc persones» (xinès: 五名; pinyin: wǔ míng), un doble sentit que forma part de la raó per la qual el col·lectiu va adoptar aquest nom.[2] El nom triat tant homenatja als dissidents («Wu Ming» és una signatura comuna entre els ciutadans xinesos que exigeixen democràcia i llibertat d'expressió) com rebutja la màquina de fer famosos que converteix l'autor en una estrella. «Wu Ming» és també una referència a la tercera frase del Daodejing: «L'origen sense nom del Cel i la Terra» (xinès simplificat: 无名天地之始; xinès tradicional: 無名天地之始; pinyin: wúmíng tiāndì zhī shǐ), a més a més de voler dir «no ho entenc» en cantonès.[3]
Els membres de Wu Ming convencionalment són coneguts com a «Wu Ming 1», «Wu Ming 2», «Wu Ming 3», «Wu Ming 4» i «Wu Ming 5». No obstant això, els noms reals no són secrets:
El 16 de setembre de 2008, el col·lectiu va anunciar la sortida del grup de Luca Di Meo, que s'havia produït en el transcurs de la primavera anterior.[5] Anys més tard, l'estiu de 2015, va ser Riccardo Pedrini qui va abandonar el grup.[6]
Els cinc autors de Wu Ming realitzaren llargues gires per a presentar els seus llibres (que descriuen com a «gairebé gratefuldeadesques»)[7] i apareixen sovint en públic. Tot i així, rebutgen ser fotografiats o enregistrats en vídeo pels mitjans de comunicació. Al lloc web oficial del col·lectiu[3] Wu Ming va exposar la postura del grup en una entrevista de l'any 2007:
« | Una vegada que l'escriptor es converteix en una cara (pública) s'inicia un remolí caníbal: aquest rostre apareix pertot arreu, gairebé sempre de manera inoportuna. Una foto és testimoni de la meva absència; és un estandart de distància i solitud. La foto em paralitza, congela la meva vida en un instant, em nega la possibilitat de transformar-me en alguna cosa diferent. Esdevinc un "personatge", un pedaç per omplir a correcuita el forat d'una pàgina, un instrument que amplifica la banalitat. Pel contrari, la meva veu, els seus matisos, les seves cadències, la seva decisió imprecisa, la seva tonalitat, el ritme i la pausa, els títols, és el testimoni d'una presència fins i tot quan no hi soc; m'apropa a les persones i no em nega la meva capacitat de transformació perquè és una presència dinàmica, viva, tremolosa si bé sembla immòbil.[8] | » |
Al lloc web oficial de Wu Ming,[3] el col·lectiu negà els rumors que els acusaven d'haver colpejat a un fotoperiodista:
« | Les dates i els llocs varien, però el nucli de les diferents versions segueix essent el mateix. Bé, mai no va succeir, però és veritat que, com Auda Abu Tayi a Lawrence d'Arabia o King Kong a la famosa escena dels flaixos, no ens agrada ser fotografiats. Ni tant sols anem a la tele. Som tímids.[9] | » |
Wu Ming 1 és traductor de diverses novel·les d'Elmore Leonard. Ha traduït Cat Chaser, Freaky Deaky, Tishomingo Blues i Mr Paradise, i escriví un assaig sobre com convertir la prosa de Leonard a l'italià.[10] L'assaig fou publicat en el catàleg de 2006 del Courmayeur Noir in Festival, en el qual Leonard fou guardonat amb el premi Raymond Chandler.[11] Wu Ming 1 també traduí una novel·la de Walter Mosley, Little Scarlet. L'any 2010 esdevingué el traductor a l'italià dels llibres de Stephen King.[12]
Wu Ming 2 escrigué l'obra teatral Razza Partigiana l'any 2013; també participà a l'escenari, amb suport musical de Paul Pieretto, Federico Oppi «Settlefish» i Egle Sommacal «Massimo Volume». La trama narra la història de Giorgio Marincola, un partisà de la Segona Guerra Mundial, un italià de pell fosca que és fill de mare somali i pare italià, nascut l'any 1923 prop de Mogadiscio.[13]
Wu Ming 5 fou guitarrista al grup de música Nabat, una de les primeres bandes de culte d'oi! a Itàlia a inicis de la dècada de 1980. El grup es dissolgué l'any 1987 però es juntaren de nou a principis de la dècada del 1990 per a tornar a dissoldre's l'any 1998. Nabat es reuní de nou l'any 2010 per a realitzar una gira de retorn, amb Wu Ming 5 encara a la guitarra, «dividint esforços a dues bandes [Wu Ming i Nabat]», tal com bromejà en una entrevista de ràdio.[14]
El grup publicà diverses novel·les i llibres de no-ficció tant en paper com en digital, publicats sota la llicència de Creative Commons, i disponibles per a descarregar al seu lloc web oficial. Només Altai, Cantamapes, L'invisible arreu i Proletkult s'han traduït al català, tot i que la majoria dels seus llibres estan disponibles en altres llengües.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.