William Gilbert
físic anglès / From Wikipedia, the free encyclopedia
William Gilbert (Colchester, 24 de maig de 1544 - Londres, 10 de desembre de 1603)[1] fou un metge anglès, filòsof natural, i físic investigador en els camps del magnetisme i l'electricitat. Va ser el metge dels reis anglesos Elisabet I i Jaume I.
Per a altres significats, vegeu «W. S. Gilbert». |
William Gilbert | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 maig 1544 Colchester (Anglaterra) |
Mort | 30 novembre 1603 (59 anys) Londres |
Causa de mort | Causes naturals (Pesta Negra ) |
Dades personals | |
Nacionalitat | Anglesa |
Formació | Saint John's College, Cambridge |
Es coneix per | Estudis sobre Electricitat Estudis sobre Magnetisme |
Activitat | |
Camp de treball | Físic, metge, física, astronomia, magnetisme, electricitat i medicina |
Lloc de treball | Anglaterra |
Ocupació | Física |
Família | |
Pares | Jerome Gilberd (en) i Jane Wingfield (en) |
Germans | William Gilbert (en) |
La seva primera obra va ser De Magnete, Magneticisque Corporibus, et de Magno Magnete Tellure (Sobre el magnetisme i els cossos magnètics, i el gran imant de la Terra) publicada el 1600.[2] En aquest llibre descriu moltes de les seves experiències amb un model de terra anomenat terrella. D'aquestes experiències va concloure que la Terra és magnètica i que per això la brúixola indica el nord (fins aleshores es pensava que era degut a l'estrella polar o una gran illa magnètica en el Pol Nord). Al seu llibre, va estudiar igualment l'electricitat estàtica utilitzant l'ambre, nom que a partir del grec elektron llatinitzat electricus va a passar a denominar l'electricitat (amb el significat «com l'ambre») gràcies a Gilbert.
L'existència de l'electricitat ja era coneguda a l'antiguitat, però se'n desconeixia la manera de produir-la. El 1600 Gilbert n'exposà la teoria moderna, tot i que la recerca restà reduïda a l'obtenció de màquines productores per fricció i la manera d'utilitzar aquesta energia.[3]
Una unitat de força magnetomotriu s'anomena gilbert (Gi) en honor seu.