Waltershof
From Wikipedia, the free encyclopedia
Waltershof o en baix alemany Waltershoff[1] és un barri del districte d'Hamburg-Mitte al sud de l'estat d'Hamburg a Alemanya a la frontera amb Baixa Saxònia. A la fi de 2002 tenia deu habitants a una superfície de 9,267 km²[2] dels quals només en quedaven quatre el 2012.[3]
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Estat federat | Hamburg | ||||
| Bezirk | Hamburg-Mitte  | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 9,2 km² | ||||
| Altitud | −2 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 21129 | ||||
Walterhof forma una petita península formada per l'Elba al nord, el Köhlbrand al llevant i el Köhlfleet a ponent. per les instal·lacions portuàries. Està feta d'instal·lacions portuàries, el ferrocarril de mercaderies i l'autopista A7. El pont del Köhlbrand que connecta Waltershof amb Steinwerder amb les seves 53 metres d'altitud n'és l'edifici més destacat.
Una segona marejada destructiva el 1976 va significar la fi del poble habitat. Els habitants van ser expropiats, el terra va ser sobrealçat in transformat en un terminal de contenidors que carrega i descarrega 5000 vaixells per any. L'obra per a augmentar la capacitat cap a 5,2 milions de TEU-contenidors ha començat.[4]
A l'edat mitjana hi havia dues illes fluvials Ruggenbergen al sud i Griesenwarder al nord (1344), unides per un dic circular comú, separades per un priel, el Mühlenfleth, més on menys a l'actual moll Waltershofer Hafen. Eren unes dues de les illes que van crear-se quan l'illa major anterior, Gorieswerder, un feu dels ducs de Holstein que al segle xiv va trencar-se després d'unes marejades. Des dels anys 1500 Rugenbergen era una propietat de la ciutat d'Hamburg. Després del Tractat de Gottorp del 1768, Griesenwerder passa dels Holstein a la ciutat. El 1788 un arrendatari va nomenar el seu mas «Waltershof» i el nom va passar a tota l'illa que no tenia gaire habitants: el 1871 eren només 121. Els prats molls a la terra fora del dic, submergits d'hivern servien l'estiu per a pasturar el bestiar.
Des del 1911 va començar l'obra per eixamplar el port. Aquesta no va gaire progressar per cause de la Primera Guerra Mundial i els temps durs dels anys 1920. La població va augmentar després de l'operació Gomorra del 1943, quan els refugiats van construir-hi casetes provisional. Una segona ona va seguir després de la Segona Guerra Mundial amb els expulsats dels territoris alemanys que van passar a Polònia i Rússia. El 1962, al moment de la marejada del 16 de febrer tenia 4096 habitants, dels quals 42 van morir a l'aigua alta.[4] La construcció de l'autopista A7 va necessitar la destrucció de la masia històrica del 1775 i monument llistat des de 1925 que va donar el nom als barri.
- La casa Seemannshöft a la confluència de l'Elba i del Köhlfleet dissenyada per l'arquitecte Fritz Schumacher
- La resclosa Rugenberger Schleuse
- El pont del Köhlbrand
Terminal de contenidors Burchhardkai (CTB)
El port Köhlfleethafen
El pont del Köhlbrand
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
