La llengua waiwai (/ˈwaɪwaɪ/) és una llengua carib parlada al nord-est de Brasil i al sud de Guyana pels Waiwais. Es parla concretament a un poble a la vora del riu Mapuera, a la regió del Pará (Brasil) i a un altre poble que es troba a la vora del riu Jatapu, a la regió del Roraima (Brasil). Tanmateix és parlada a un poble al sud de Guyana, a la vora del riu Essequibo.[1][2]
 |
Aquest article tracta sobre la llengua waiwai. Si cerqueu el poble Waiwai, vegeu «Waiwais». |
| Altres noms | Wai wai |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 3.084 |
| Autòcton de | Pará, Roraima i Alt Takutu-Alto Essequibo |
| Estat | Brasil, Guyana i Surinam |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud Llengües carib Llengües parukotoanes | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | waw |
| Glottolog | waiw1244 |
| Ethnologue | waw |
| UNESCO | 1699 |
| IETF | waw |
| Endangered languages | 1519 |
El waiwai és una llengua aglutinant amb una morfologia verbal molt complexa. Té una estructura primària SOV (subjecte-objecte-verb), tot i que la sintaxi permet altres estructures com OVS o VOS. L'ordre dels mots no és, per tant, un bon criteri per identificar els subjectes i objectes del verbs.
El cas dels mots i dels sintagmes s'indica amb prefixes al verb. Existeixen dos grans conjunts de prefixes que indiquen cas:
- Els prefixes subjecte
- Els prefixes objecte.
Per exemple: Oyeska okoyi, (1O-mossegar-TP serp) "la serp em va mossegar". En aquest exemple <Oy-> és el prefixe objecte de la primera persona del singular (1O), <-eska> equival al verb mossegar, que ja té afegit el sufixe de temps passat (TP), i <okoyi>, que vol dir serp. L'ordre en aquest cas és, per tant, OVS.[2]
La llengua waiwai es compon de 6 fonemes vocàlics (/i/, /e/, /î/, /u/, /o/ i /a/) i un total de 14 fonemes consonàntics que s'agrupen en dos grups:[2]
- El grup alveolar-alveopalatal o grup de "consonants tenses". (/t/, /s/, /x/, /c/, /n/, /n̂/, /r/, /ř/ i /y/)
- El grup format per la resta dels fonemes consonàntics o grup de "consonants relaxades". (/k/, /m/, /p/, /v/ i /h/)
La llengua waiwai forma part de la gran familia de llengües caribs i dintre d'aquest grup pertany al subgrup de llengües parukotoan. A continuació es mostra una taula que relaciona mots bàsics de la llengua amb un gran nombre de llengües que pertanyen a la mateixa família:
| Llengües nordcaribs | Llengües sudcaribs | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Català | Waiwai | Akawaio | Arara | Atruahi | Carib | Macushi | Txikao | Wayana | Yukpa | Bakairi | Carijona | Kaxuiana | Kuikuro | Maquiritari |
| Un | Cheoñe | Teginno | Anane | Awyni | O'win | Tíwing | Nane | Pəkəna | Ükúma | Tokalə | Te'nyi | T |
Aetsi | Toni |
| Dos | Asaki | Azaro | Adak | Typytyna | Oko | Sawkínay | Arak | Hakəne | Kósa | Azagə | Saka'narI | Asakr |
Takeko | Akə |
| Tres | Soroau | Osorowo | Adakanane | Takynyna | Oruwa | Selwa | Araknane | əheruwa | Koséra | Azagə tokalə | Se'raurI | Asakr |
Tilako | Hedauə |
| Home | Kiri | Warawok | Ugon | Wykyry | Wokyry | Walayzo | Ugwon | əluwa | Küpa | Uguõdo | GurI | To'to | Toto | Sotto |
| Dona | Wosi | Ori | Paumie | Weri | Woryi | Wilé | Petkom | Wəl |
Voré'pa | Pekodo | Werichi | Woresi | Itãõ | Wiri |
| Sol | Kami | Weyu | Titi | Wyi | Weju | Wei | Chichi | Sisi | Vícho | X |
Be'i | Esese | Guiti | Chi |
| Lluna | Nuñe | Nuno | Nuna | Nenwe | Nuno | Kapoi | Nuno | Nunuwə | Kúno | Nunə | Nu'na | Nuno | Ngune | Nuna |
| Aigua | Tuna | Tuna | Paru | Syna | Tuna | Tuna | Ga | Tuna | Kúna | Paru | Tu'na | Tuna | Tunga | Tona |
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
