pseudònim de Pere Pagès, escriptor, polític i historiador From Wikipedia, the free encyclopedia
Víctor Alba fou el pseudònim de Pere Pagès i Elias (Barcelona, 19 de gener de 1916[1] - Sant Pere de Ribes, Garraf, 10 de març de 2003),[2] escriptor, periodista i polític català. Fill de Pere Pagès i Jurnet fabricant de teixits de Sabadell i d'Elvira Elias i Bracons. Nebot de Feliu Elias i Bracons. Oncle de Xavier, Georgina, Rosa i Oriol Regàs Pagès.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 gener 1916 Barcelona |
Mort | 10 març 2003 (87 anys) Sitges (Garraf) |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | polític, historiador, periodista, escriptor |
Ocupador | Universitat de Kansas Universitat Estatal de Kent |
Partit | Partit Obrer d'Unificació Marxista |
Interessat en | Moviment obrer a Espanya |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Premis
|
El 1932 començà a dedicar-se al periodisme polític. Estudià dret a la Universitat de Barcelona. El 1936 s'afilià al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), on col·laborà com a redactor amb els mitjans Última Hora i La Batalla. El 1939 fou empresonat pels franquistes i fins al 1945 no fou alliberat. Llavors marxà a París on va col·laborar amb Albert Camus al diari de l'organització francesa de resistència Combat[3] i en la traducció al francès del Cant Espiritual de Joan Maragall. El 1947 es traslladà a Mèxic, on va escriure per La Nostra Revista, Pont Blau, Excelsior; i va dirigir la revista Panoramas.[3] Fou director del Centro de Estudios y Documentación Sociales de México.
Més tard va anar a viure als Estats Units, on treballà en organismes internacionals i exercí com a professor de ciències polítiques a la universitat.[3] El 1968 tornà a Barcelona. I el 1990 va publicar les seves memòries on va repassar la seva vida durant la República.[3]
Escriptor, periodista i activista polític, conegut pel pseudònim de Víctor Alba, nascut a Barcelona el 1916 i mort a Sant Pere de Ribes el 2003. A setze anys s'inicià en la militància en el Bloc Obrer i Camperol (BOC) i en el periodisme polític com a col·laborador d'Última Hora, diari de tarda d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Després de la fusió del BOC amb Esquerra Comunista per a la formació del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), milità en aquest partit i esdevingué redactor en cap del seu òrgan d'expressió, La Batalla. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i en esclatar la Guerra Civil espanyola s'integrà a les milícies del seu partit on conegué George Orwell. Empresonat durant la postguerra (1939-1945), fugí a França on col·laborà amb Albert Camus a Combat i amb el qual traduí al francès el Cant Espiritual de Joan Maragall. El 1947 es traslladà a Mèxic on col·laborà en la premsa catalana del país, La Nostra Revista i Pont Blau, i en la premsa mexicana, especialment als diaris Excelsior i Panoramas, a més d'esdevenir director del Centro de Estudios y Documentación Sociales de México. Residí també als Estats Units d'Amèrica, on treballà en organismes internacionals i exercí com a professor a la Kent State University. El 1968 retornà a Catalunya, però continuà vinculat a la universitat americana fins a la seva jubilació l'any 1982. Al llarg de la seva vida publicà gran quantitat d'articles i assaigs polítics sobre les forces polítiques d'esquerra durant la República i el moviment obrer, així com alguna novel·la i les seves memòries. Col·laborà en la premsa diària (diari Avui[4]) fins a pràcticament el moment de la seva mort.
Com a escriptor, Pagès va explotar àmpliament els camps del periodisme polític, la novel·la, l'assaig i la història. Generalment amb un estil reivindicatiu, sovint va defensar opinions en contra del corrent majoritari.[3]
El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons fou conservat pel productor fins que diposità a l'ANC un recull de premsa de temàtica política i social coneguda com a Col·lecció Joaquín Maurín - Andreu Nin, paral·lelament al lliurament al Centre d'Estudis Històrics de Barcelona (Pavelló de la República) del recull d'articles propis inèdits i publicats en diverses publicacions periòdiques estrangeres. Per escrit del 28 d'abril de 2000 manifestà la seva voluntat de reunir la totalitat del seu fons a l'Arxiu Nacional de Catalunya, motiu pel qual tingué lloc l'intercanvi entre les dues institucions de part de la Col·lecció Joaquín Maurín - Andreu Nin pel recull d'articles propis inèdits i publicats en diverses publicacions periòdiques estrangeres. La part de la Col·lecció Joaquín Maurín - Andreu Nin no transferida al Centre d'Estudis Històrics de Barcelona s'integrà al fons Víctor Alba de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
El fons inclou la documentació produïda i aplegada pel productor des de la seva època escolar, la Guerra Civil espanyola, el seu empresonament, el seu exili i posterior retorn a Catalunya. Inclou documentació familiar, personal i identificativa; correspondència des de 1934; documentació professional sobre les seves relacions amb el Centro de Estudios y Documentación Sociales de México, el Instituto de Ciencias Políticas de Costa Rica, la Kent State University i sobre la seva col·laboració amb diverses publicacions periòdiques i editorials. Així mateix s'inclou un abundant conjunt de dossiers sobre les seves publicacions, dossiers de lectures i dossiers d'activitats. Però la major part del fons està constituït per la seva obra pròpia que inclou escrits realitzats a la presó, traduccions i monografies. Dins d'aquesta destaquen la llarga sèrie d'articles publicats a l'estranger, el recull Contes de la Model, les seves memòries titulades Sísif i el seu temps. 1916-1990 i els estudis Los colectivizadores; El proceso contra el P.O.U.M. (junio de 1937 - octubre de 1938). Transcripción del sumario, testimonios y sentencia del Tribunal Especial; Sobre la superioridad de las mujeres. El fons es completa amb la documentació gràfica i audiovisual que inclou positius fotogràfics il·lustratius de les seves obres i les seves intervencions en ràdio i televisió.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.