Vito Frazzi

Vito Frazzi (San Secondo Parmense, 1 d'agost de 1888 - Florència, 7 de juliol de 1975) va ser un compositor i pedagog musical italià.^[1]

Vito Frazzi

Biografia
Naixement	1r agost 1888 San Secondo Parmense (Itàlia)
Mort	7 juliol 1975 (86 anys) Florència (Itàlia)
Activitat
Ocupació	compositor, pianista, pedagog musical, teòric musical, professor
Gènere	Òpera
Professors	Arnaldo Galliera, Italo Azzoni i Guido Alberto Fano
Instrument	Piano

Biografia

Era fill d'Antonio i Dina Allegri,^[2] germana de Vito, un contrabaixista de renom internacional.^[3] Frazzi va estudiar orgue amb Arnaldo Galliera (fins el 1909) i composició amb Italo Azzoni i Guido Alberto Fano (fins el 1911) al Conservatori de Parma. A partir de 1912 va ser professor de piano al Conservatori Cherubini de Florència, i a partir de 1924 de contrapunt i harmonia. Del 1926 al 1958 ocupà la càtedra de composició. També va impartir cursos de composició a l'Accademia Musicale Chigiana de Siena del 1932 al 1963. Els seus alumnes van incloure, entre d'altres: Luigi Dallapiccola, Valentino Bucchi, Bruno Bettinelli, Angelo Francesco Lavagnino, Clemente Terni i Alberto Soresina.^[4]

Frazzi va compondre òperes i música incidental, obres simfòniques i música de cambra, obres corals i cançons. També va editar i organitzar nombroses òperes de compositors italians des de Claudio Monteverdi fins a Gaetano Donizetti.

Obra

• L'usignolo e la rosa per a orquestra simfònica, 1911
• Sonata per a violí i piano, 1911
• Due canzoni per a orquestra simfònica, 1912
• Inno a Verdi per a cor i orquestra, 1919
• Toccata per a piano, 1919
• Cicilia per a cor i orquestra, 1920
• Madrigals, 1921
• Quintetto per a corda i piano, 1922
• I frugnolatori per a cor i orquestra
• Música d'actuació per a Belinda e il mostro de Bruno Cicognani, 1927
• Chanson per a violí i piano, 1930
• Quartetto per a cordes, 1932
• La danzatrice amorosa per a piano, 1932
• Il cavaliere per a veu i orquestra, 1932
• Ninna nanna per a soprano i instruments
• Leggenda per a violoncel sol i orquestra, 1935
• Leggenda per a violoncel i piano, 1935
• Risveglio mattutino per a violí i piano, 1928
• Música d'actuació per a La Tancia de Michelangelo Buonarroti, 1936
• Preludio magico per a orquestra simfònica, 1937
• Música d'actuació per a La strega de Antonio Francesco Grazzini, 1939
• Re Lear, òpera, llibret de Giovanni Papini després de William Shakespeare, Florència 1939
• Il giardino chiuso, òpera, (Florència 1939)
• L'ottava moglie di Barbablú, Òpera, Florència 1940
• Dialoghi - Proverbi - Sentenze per a orquestra simfònica, 1941
• La morte di Ermengarda, poema simfònic, 1945
• Largo, studio per Don Chisciotte, 1945
• Música d'actuació per a Yo, el Rey de Bruno Cicognani, 1949
• Música d'actuació per a Il diavolo tentato de Giovanni Papini, 1949
• Don Chisciotte, òpera després de Miguel de Cervantes, Florència 1951
• Le nozze di Camaccio, òpera després de Miguel de Cervantes, 1950–55
• L'Astuto indovino, Balletto burlesco, 1953
• L'ascolto di Ponte Vecchio per a orquestra simfònica
• La canzone della nonna per a cor i soprano
• Salmo 70 per a quatre veus masculines i orgue
• Canti popolari per a veu i orquestra

Referències

1. Morto il maestro Frazzi pianista di Petrolini Archiviolastampa.it
2. «Portale dedicato alla Storia di Parma e a Parma nella Storia, a cura dell'Istituzione delle Biblioteche di Parma:::Dizionario biografico: Foppiano-Frizzoli».
3. «Portale dedicato alla Storia di Parma e a Parma nella Storia, a cura dell'Istituzione delle Biblioteche di Parma :::Dizionario biografico: Aiani-Ampollini».
4. Frazzi: Testimone del nostro tempo, su centroartevitofrazzi.it. URL consultato il 30 ottobre 2018.