Vitalitat urbana
intensitat d'ús d'espais urbans / From Wikipedia, the free encyclopedia
La vitalitat urbana és la qualitat d'aquells espais de les ciutats que són capaces d'atreure a persones heterogènies per a diferents tipus d'activitats al llarg d'horaris variats.[1] Les àrees de la ciutat amb alta vitalitat són percebudes com a vives, animades o vibrants i solen atreure a persones per a realitzar les seves activitats, passejar o quedar-se. No obstant això, les àrees de baixa vitalitat repel·leixen a les persones i poden percebre's com a insegures.[2][3]
L'índex de vitalitat urbana és una mesura d'aquesta qualitat i en els últims anys s'ha convertit en una eina fonamental per a la planificació de polítiques urbanes, especialment per a la intervenció d'espais amb baixa vitalitat.[4] A més, s'utilitza per a una correcta gestió dels espais amb alta vitalitat, perquè l'èxit de certes àrees pot implicar processos de gentrificación i turistificación que, paradoxalment, acabin reduint la vitalitat que els va fer populars.[5]
El concepte de vitalitat urbana està basat en les contribucions de Jane Jacobs, especialment les de la seva obra més influent, Mort i vida de les grans ciutats. Jacobs va criticar en els anys 1960 l'arquitectura moderna i racionalista defensada per Robert Moses o Le Corbusier on el protagonista era el cotxe privat. Va argumentar que aquests tipus de planificació urbana passaven per alt i simplificaven en excés la complexitat de la vida humana. Es va oposar als programes de renovació urbana a gran escala que van afectar veïnats complets i que van construir vies d'alta capacitat a través del centre de les ciutats. En canvi, va advocar per un desenvolupament dens d'ús mixt i carrers transitables, amb "ulls al carrer" dels propis transeünts que ajuden a mantenir l'ordre públic.[6]
En l'actualitat, el concepte de vitalitat urbana està fent revaloritzar l'urbanisme mediterrani i la seva història, en el qual l'espai públic, la vianalitat i les places tenen una gran importància com a centres d'interacció i cohesió social, en oposició a l'urbanisme anglosaxó de grans infraestructures urbanes, llargues distàncies i centrat en l'automòbil.[7]