From Wikipedia, the free encyclopedia
Una visera o pala[1][2] és una part d'una gorra o capell que, disposada a la part davantera i projectant-se cap a l'exterior, fa de pantalla i protegeix els ulls de la llum del sol o de projectors de llum situats a un nivell superior.[3]
Hi ha viseres independents que són per a usar-se sense barret, principalment destinades per a ser emprades en activitats professionals o esportives.
La paraula visera correspon a diversos significats. Els més importants són els següents:
A més dels significats anteriors de visera relacionats amb les lligadures,[5] hi ha la visera com a element arquitectònic.
El terme anglès equivalent al català visera, “visor”, està documentat com a “viser” (part frontal d'un elm) al voltant del 1300. Derivat del terme francès antic “visière” de la mateixa època. Ambdós termes derivarien del llatí “visu” (mirada, visió), participi del verb “videre” (veure, mirar). El canvi de “viser” a “visor” es va produir cap al segle xv. “Visor” amb el sentit de pantalla està documentat des de 1925.[6]
Segons el Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC), el terme visera català està documentat des del segle xv i prové de visus, visa, visum, participi del verb llatí videre, que vol dir veure.
La forma més típica de la visera, i potser la més freqüent, és quan forma part d'un capell. A la funció principal de cobrir (i protegir) el cap s'hi afegeix l'efecte de pantalla de la visera, protegint els ulls de la llum no desitjada.
Cada lligadura per a cobrir el cap, quan està dotada de visera, adopta solucions particulars. En cada cas, la pantalla o visera pròpiament dita (unida al cos del capell de forma fixa) es projecta per la part frontal del barret en posició horitzontal o inclinada, en una zona propera i més alta que la dels ulls.
Els materials de les viseres integrades en capells poden ser molt variats: lona, cuiro, xarol, planxa metàl·lica, fusta, plàstic, ... etc. En cada cas, l'element rígid (o semi-rígid) que constitueix la pantalla pot disposar-se amb un folre o sense cap mena de revestiment.
L'oportunitat d'una visera que faci ombra als ulls és evident. Un gest típic en els humans és emprar una mà (o les dues) per a fer ombra als ulls i eliminar la llum directa del sol o de projectors de llum que destorbin la visió.
Les viseres independents permeten una acció de pantalla similar molt més còmoda, sense privar de l'ús d'ambdues mans.
Les viseres independents consten d'una pantalla (visera pròpiament dita) i un sistema de subjecció al cap. La pantalla té una forma aproximadament semicircular per a adaptar-se al front de l'usuari. El sistema de subjecció és una cinta o cordó elàstic (sense regulació) o una cinta o banda ajustable amb velcro.
Les viseres professionals del segle xix eren de cel·luloide. Els models esportius actuals acostumen a fer-se amb una pantalla d'un material plàstic flexible, folrada d'un teixit adequat (sovint de tovallola, que permet absorbir la suor) que continua en el sistema de subjecció.
En alguns espectacles o esdeveniments amb públic del segle passat, eren freqüents les viseres publicitàries formades per una simple cartolina i una goma elàstica.
Una de les formes més antigues de visera independent és el chagudax dels esquimals. Principalment usat quan hom navegava en caiac.
Generalment estava construït amb fusta conformada i profusament decorat. A més de servir de pantalla, protegia els ulls i la cara de la pluja o dels esquitxos d'aigua i, suposadament, millorava el sentit d'audició (la pantalla còncava i corbada podria recollir millor alguns sons febles i llunyans, ajudant en la tasca dels caçadors esquimals).
Hi ha una mena de visera independent que fou molt usada per certs professionals des de la meitat del segle xix fins a la meitat del segle xx, aproximadament.[14] Es tracta de la típica "visera de comptable", anomenada en anglès “green eyeshade”.
La pantalla acostumava a ser de cel·luloide transparent o translúcid de color verd. D'aquí la denominació en anglès. També hi havia pantalles de cuiro, xarol o cartulina. El sistema de subjecció podia ser rígid o flexible. I, amb possibilitat d'ajustar-lo o no.
Els professionals que usaven la mena de viseres descrites eren comptables, telegrafistes, correctors d'impremta, periodistes a l'hora de mecanografiar i, en general, persones que havien de treballar moltes hores llegint o escrivint. També eren populars les viseres entre els jugadors de cartes[15] i els crupiers.[16] I alguns jugadors de billar.[17]
La filmografia ha recollit l'abillament típic dels professionals i usuaris anteriors, que incloïa l'ús d'una visera i uns maneguins negres.
Durant molts anys, en època medieval i en temps posteriors, la visera era una peça de l'elm que protegia la cara. Generalment estava articulada i podia alçar-se (obrir la visera) o tancar-se (calar la visera).
L'origen del nom està relacionat amb l'acció de veure o mirar. En llatí visus, visa, visum; participi del verb vidēre. La peça es va associar a les obertures (forats, escletxes o reixetes) que permetien la visió.
La doble funció de protegir i permetre la visió de les viseres militars s'ha mantingut en models actuals de cascs esportius, professionals i militars, equipats amb diferents viseres adequades a les necessitats particulars de cada cas.
De manera semblant als antics elms amb visera de les armadures dels guerrers, hi ha cascs actuals que protegeixen el cap i estan equipats amb una visera que protegeix els ulls i que permet la visió al seu través.
Incorporades en un casc o independents, hi ha diverses viseres professionals o esportives que protegeixen tota la cara, especialment els ulls. Un dels aspectes principals d'aquestes viseres és la transparència necessària a la zona dels ulls, tot i que hi ha models en els quals la pantalla de protecció és completament transparent.
Els materials típics són els següents:
Els cascs actuals dels pilots militars poden portar sistemes de projecció del tipus head-up display. Aquests dispositius permeten al pilot conservar la visió directa dels ulls (en qualsevol posició del cap i d'orientació de la mirada), superposant altres imatges relatives als instruments i sistemes de punteria. Una de les solucions emprades és projectar aquestes imatges sobre la part interior de la visera.
En els esports del motor els cascs integrals amb viseres tenen una gran importància. Han de ser adequats per a les tasques següents:
Hi ha diversos fabricants que ofereixen models d'alta gama, amb preus que superen els 1000 euros. Alguns trets generals inclouen una estructura de resina reforçada amb fibres de carboni, un encoixinat per a amortir els impactes, una capa de Nomex per a retardar l'acció de les flames, un sistema de ventilació idoni per a cada especialitat esportiva i una visera d'altes prestacions.[22][23]
Una visera, en arquitectura, pot definir-se com una extensió (aproximadament horitzontal) d'un edifici que ofereix una certa protecció del sol o de la pluja.[25] En edificis habitables les viseres acostumen de ser de dimensions moderades i petites comparades amb les dimensions de l'edifici. D'acord amb el seu caràcter de complement o accessori de l'obra principal.
En una altra mena d'edificacions, destinades a altres serveis que l'habitatge (estadis, hipòdroms, gasolineres) les viseres poden tenir dimensions molt grans. En aquests casos la seva funció ja no és accessòria sinó fonamental.
« | Item, do & lego domino Petro de Monte Ancelini prædicto centum libras Turonenses & unam integram armaturam de armaturis meis, videlicet meum Heaume à vißere, meum bassignetum, meum porpoinctum de cendallo, meum godbertum, meam gorgretam, meas buculas, meum gaudichetum, meas trumulieres d'acier, meos cuissellos, meos chantones, meum magnum cutellum, & meam parvam ensem | » |
— (Traducció aproximada) Dono i llego al senyor Pere de Monte Ancelini anteriorment esmentat, cent lliures torneses (de Tours) i una armadura sencera de les meves; a saber: el meu elm amb visera, el meu bacinet, el meu perpunt de sendat, el meu ausberg,[30] la meva gorgera, les meves espatlleres (?), la meva cuirassa (?) [31] les meves gamberes, els meus cuixots, els meus guantellets (?), el meu gran coltell, la meva espasa petita. ,
Ot de Roussillon.Testament. 1298. Thesaurus novus anecdotorum. Edmond Martène O.S.B., Ursin Durand. O.S.B. |
« | (Text original) Com tota la sirimònia fon feta, tornà a júnyer ab lo duch de Pera. E com foren a la deena carrera, lo conestable lo encontrà enmig de la visera y tragué’l de seny. A a ell e al cavall mès per terra. | » |
— (Text actualitzat). Quan va acabar tota la cerimònia, va tornar a junyir amb el duc de Pera. I, quan foren a la desena carrera, el conestable el va colpejar enmig de la visera, el va deixar inconscient, i ell i el cavall van caure a terra., Tirant lo Blanc. |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.