pel·lícula de 1931 dirigida per René Clair From Wikipedia, the free encyclopedia
Visca la llibertat! (títol original en francès: À nous la liberté) és una pel·lícula francesa dirigida per René Clair el 1931 i doblada al català.[1]
À nous la liberté | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | René Clair |
Protagonistes | |
Producció | Frank Clifford |
Dissenyador de producció | Lazare Meerson |
Guió | René Clair |
Música | Georges Auric |
Fotografia | Georges Périnal |
Muntatge | René Le Hénaff |
Vestuari | René Hubert |
Distribuïdor | Tobis Film |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 1931 |
Durada | aproximadament 100 minuts |
Idioma original | francès |
Versió en català | Sí |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | comèdia |
Lloc de la narració | França |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Dos amics detinguts, Émile i Louis, intenten evadir-se. Louis ho aconsegueix gràcies a Émile que els distreu. Fora, Louis es llança al comerç de discs després de fonògrafs. Arriba a tenir un petit negoci, que prospera, i es troba al capdavant de fàbriques cada vegada més gegantines. Émile, alliberat de la presó, continua sent un vagabund, sense fer res. Un dia veu la neboda del comptable de la fàbrica de Louis i s'enamora de la noia. La segueix fins a la fàbrica i, gairebé malgrat ell, és contractat. Els dos antics amics es retroben.[2]
À nous la liberté ha estat una pel·lícula de culte que va esdevenir una mena d'eslògan per a la joventut lletrada durant els anys 1930. Un contemporani escriurà: «Quantes vegades hem vist Sota les teulades de París i aquest espectacle amarg i encantat, amb els seus Luna-Park on canten els ocells mecànics, la seva poesia de paper daurat i de romances, que és À nous la liberté. No sabria dir-ho, però era per a nosaltres el símbol d'aquest temps feliç, on els perills continuaven sent l'americanisme, la superproducció, i no la vaga i la misèria, i en el qual, per acabar, dos vagabunds guanyaven cantant, ells també, les rutes alegres del destí. Així la pantalla ens donava notícies de l'univers. Així apreníem de René Clair a conèixer París, com ens assabentàvem de Baudelaire, de Balzac.[4] »
Aquesta pel·lícula de René Clair, amb Modern Times (1936) de Charles Chaplin, ha estat un símbol per a la joventut intel·lectual francesa dels anys trenta.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.