![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Schmallenberg_distribution_map.png/640px-Schmallenberg_distribution_map.png&w=640&q=50)
Virus de Schmallenberg
From Wikipedia, the free encyclopedia
El virus de Schmallenberg (SBV) és un virus que va aparèixer a Europa el 18 de novembre de 2011, que afecta principalment a remugants provocant malalties congènites i mortalitat als fetus. El nom va ser acordat el 2012 i prové del nom de la ciutat alemanya (Schmallenberg) d'on es van extreure les primeres mostres positives.[1]Està classificat dins el gènere de virus Orthobunyavirus (dins la família Bunyaviridae) i està estretament relacionat amb els virus Shamonda i Akabane.[2]
Schmallenberg orthobunyavirus ![]() | |
---|---|
Genoma | virus d'ARN monocatenari negatiu ![]() |
Taxonomia | |
Família | Bunyaviridae |
Gènere | Orthobunyavirus |
Espècie | Schmallenberg orthobunyavirus ![]() |
Nomenclatura | |
Sinònims |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Schmallenberg_distribution_map.png/640px-Schmallenberg_distribution_map.png)
Segons l'últim informe de la EFSA de maig del 2013 s'havia detectat a 22 països: Àustria, Bèlgica, República Txeca, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Hongria, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Letònia, Luxemburg, Holanda, Polònia, Eslovènia, Espanya, Suècia, Regne Unit, Suïssa, Noruega i Croàcia.[3]
La transmissió principal sembla associada a insectes Nematocera (Culicoides) com a vectors, però també és important la transmissió transplacentaria o vertical que acaba afectant els fetus. Contràriament, la transmissió directe entre animals no ha estat demostrada, i tampoc presenta zoonosis.[2]
Té un període d'incubació i de virèmia curts d'entre 2 i 5 dies i d'entre 1 i 5 dies respectivament.[4] En adults sol ser asimptomàtica tot i que en un percentatge baix d'animals pot provocar diarrees, febre i disminució en la producció de llet. La morbiditat en els ramats pot arribar a ser alta situant-se habitualment entre el 20% i el 70%.[1][4]
Les espècies susceptibles són bàsicament remugants d'entre els quals cal destacar bovins, ovins i caprins domèstics, ja que aquests han estat molt estudiats i s'ha demostrat la seva susceptibilitat amb inoculacions experimentals. També s'ha trobat presència antigènica o el virus directament en alpaques, búfals, bisons, ants, cérvols, iacs, gos, camell, cavalls i llames.[1][3]