Vinya dels Pirineus
From Wikipedia, the free encyclopedia
El cultiu de la vinya al Pirineu a l'Edat Mitjana era molt habitual i important. Només fa cent anys que les vinyes eren el cultiu principal en molts indrets del Pirineu. Des del 1878 va arribar a Catalunya una plaga anomenada fil·loxera que en vint anys va fer desaparèixer gran part de les vinyes de Catalunya i també als Pirineus. Anys més tard es van empeltar ceps americans als ceps autòctons el que va permetre erradicar la plaga. Tot i que es va recuperar a gran part del territori català, als Pirineus es van recuperar poques vinyes i amb el temps s'han acabat perdent. Algunes comarques com l'Alt Urgell van optar per la introducció de vaques de llet.[1]
En són proves les terrasses que encara es troben als pobles alt urgellencs del Pont de Bar i Calvinyà, a prop de la Seu d'Urgell, entre altres. El Pont de Bar és un exemple de l'aprofitament de la terra amb el cultiu de la vinya. Les seves terrasses pujaven des de la ribera del Segre fins als pobles d'Aristot i Castellnou de Carcolze, encimbellats a la muntanya. Els bancals del Pont de Bar són, sense cap mena de dubte, un interessantísim exemple de l'enginyeria popular aplicada a les activitats per a la subsistència.
Al Pont de Bar també es troba el Museu de la vinya i el vi de muntanya ubicat a l'antic cortal de Cal Teixidoret, a l'entrada del nou poble (reconstruït després dels aiguats de 1982). A dalt s'exposa tot allò que fa referència al cultiu de la vinya, mentre que al pis de sota està dedicat a l'elaboració del vi.