Baixista, compositor i productor discogràfic nord-americà From Wikipedia, the free encyclopedia
Victor Wooten (Mountain Home, 11 de setembre de 1964) és un baixista, compositor i productor discogràfic nord-americà. Ha estat baixista de Béla Fleck and the Flecktones des de la formació del grup el 1988 i membre de la banda SMV amb dos baixistes més, Stanley Clarke i Marcus Miller.[1][2] Del 2017 al 2019 va gravar com a baixista de la banda de metall Nitro.
Victor Wooten a Cosmopolite el 27 d'octubre de 2018 a Oslo. (2018) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 setembre 1964 (60 anys) Mountain Home (Idaho) |
Formació | Denbigh High School (en) |
Activitat | |
Ocupació | baixista, guitarrista, músic de jazz, compositor |
Activitat | 1980 - |
Membre de | |
Gènere | Bluegrass, jazz i jazz-funk |
Instrument | Baix elèctric, guitarra i baix |
Segell discogràfic | Vanguard Records |
Família | |
Germans | Future Man Joseph Wooten |
Descrit per la font | Obálky knih, |
Lloc web | victorwooten.com |
És propietari de Vix Records, a través de la qual publica els seus propis àlbums.[3] Va escriure la novel·la The Music Lesson: A Spiritual Search for Growth Through Music.[4] I també publicà el llibre seqüela The Spirit of Music: The Lesson Continues el febrer de 2021.[5]
Wooten ha arribat a guanyar fins a cinc Premis Grammy.[6] Va guanyar també el premi de Millor Intèrpret de Baix elèctric per la revista Bass Player tres vegades i és la primera persona que ha guanyat més d'una vegada aquest premi.[1][6] El 2011, va ser posicionat com el número 10 del Top 10 de Baixistes de Tots els Temps per la revista Rolling Stone.[7]
Nascut en la parella de Dorothy i Elijah Wooten, Victor és el més jove de cinc germans, Regi, Roy, Rudy, i Joseph Wooten, tots ells músics. Regi va començar a ensenyar Victor a tocar el baix quan tenien dos i sis anys, actuant amb els seus germans a la seva banda familiar, The Wooten Brothers Band.[8][1][9] Com a família de la Força de l'Aire dels Estats Units, van traslladar-se sovint quan Wooten era jove. La família s'establí a Newport News (Virginia) l'any 1972. Wooten Graduat de Denbigh Institut dins 1982. Mentre dins institut, ell i els seus germans van jugar en el local de música del país a Busch parc de tema dels Jardins en Williamsburg, Virginia. Dins 1987, va viatjar a Nashville, Tennessee, per visitar amics que va fer al parc de tema. Un d'ells era un enginyer d'estudi que li va introduir a Béla Fleck, amb qui ha sovint va col·laborar.[10]
L'any 2000, Wooten va crear un programa de formació anomenat Bass/Nature baixistes en un campament a Victor Wooten's Center for Music and Nature que incloïa també formació en altres instruments musicals. Els seus campaments eren a Wooten Woods, un retir de 147 acres a Only (Tennessee), prop de Nashville.[11] Wooten coliderà el "Victor Wooten/Berklee Summer Bass Workshop" a la Berklee College of Music de Boston. A Berklee i els seus campaments, col·labora amb el membre de Berklee Bass Department, Steve Bailey.[12] El dos baixistes han estat ensenyant junt des d'inicis dels anys 90.
El juny/de maig 2014 Victor Wooten va aparèixer a la portada de la revista Making Music Magazine presentant aquests campaments.[13]
L'evolució en els mètodes de construcció de baixos elèctrics, amb un punt d'acció més baixa (la distància entre la corda i el diapasó) semblant més a una guitarra de 4 cordes, va permetre a Wooten desenvolupar noves tècniques de pulsació que no havien estat descobertes a l’època. Va desenvolupar la tècnica del double-thumb (o doble polze) creada per Stanley Clarke, qui usava el polze i cordes fines (de baix calibre) de manera similar a la pua d'una guitarra juntament amb la tècnica de l'slap funky, i la tècnica open-hammer-Pluck ("slap-martelleig-pop"), que de vegades utilitzava juntament amb múltiples hammer-on (o martelleig).
Tot i que els baixos de Wooten reben molta atenció, la seva resposta més freqüent davant els fans és que "el baix no fa música... ets tu qui la fas" i continua argumentant que la característica més important d'un baix és el seu confort a l'hora de tocar; això està relacionat amb la creença de Wooten que la música és un llenguatge, i llavors, igual que quan un parlem ens fixem en les paraules en comptes de la boca, de la mateixa manera, en escoltar música no hem de centrar l'atenció en l'instrument ens hem de centrar en el músic.[14][15][16][8]
Wooten ha fet servir més sovint baixos elèctrics de la marca Fodera, de la qual té un model signature. El seu model més famos de Fodera, és un 1983 Monarca Deluxe referit com a "número 1", i que du un pont model 2400 Kahler Tremolo System. El seu model Fodera "Yin Yang" de baix (co-dissenyat i creat per Wooten) incorpora el símbol Yin Yang —que Wooten usa en diversos mitjans de comunicació—com a punt focal del disseny i la construcció de la part superior. El símbol és creat de dues peces de fusta acabada de forma natural (banús i grèvol, per exemple), amb un patró també de Yin-Yang.[17]
Així com intèrpret de baix elèctric (tant amb trasts com sense trasts) i de contrabaix, Victor també va tocar el violoncel a l'institut. Encara el toca el violoncel ocasionalment amb l'agrupació Flecktones així com amb l'any 2012 també ho va fer amb la gira de Sword and Stone/Words.[18]
Baixos elèctrics
AmplificadorsCapçals
Pantalles
|
Pedals d'efectes
|
Cordes
Equip d'estudi
|
Com a líder de la banda
Amb Béla Fleck i els Flecktones
|
Com a col·laboradorAmb Mike Stern
Amb altres
|
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.