físic austríac, guanyador del premi Nobel From Wikipedia, the free encyclopedia
Victor Franz Hess (Deutschfeistritz (Estíria), Imperi Austrohongarès, 1883 – Mount Vernon, EUA, 1964) fou un físic i professor universitari austríac, nacionalitzat estatunidenc, que investigà problemes relacionats amb la desintegració radioactiva,[1] i fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1936.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 juny 1883 Schloss Waldstein (Imperi austrohongarès) |
Mort | 17 desembre 1964 (81 anys) Mount Vernon (Nova York) |
Formació | Universitat de Graz |
Activitat | |
Camp de treball | Física |
Ocupació | físic, catedràtic, investigador |
Ocupador | Universitat de Viena Universitat de Graz Universitat d'Innsbruck Universitat Fordham |
Partit | Front Patriòtic |
Membre de | |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Marie Bertha Warner Breisky (1920–1955) Elizabeth M. Hoenke |
Premis | |
Nascut el 24 de juny de 1883 al castell de Waldstein, a Deutschfeistritz (Estíria), que en aquells moments formava part de l'Imperi Austrohongarès i avui dia és a Àustria, Hess era fill de Vinzenz Heß, forestal inicialment al servei de Karl Anselm Kraft, príncep d'Oettingen-Wallerstein, i finalment conseller forestal i director del domini de Karl Heinrich Graf Bardeau. La seva mare era Seraphine Großbauer Edle von Waldstätt, filla del professor forestal Franz Großbauer Edler von Waldstätt.[3] Hess va rebre tota la seva educació a Graz - de 1893 a 1901 a l'escola secundària, després a la Universitat Karl Franzens, on es va doctorar el 1906 Sub auspiciis Imperatoris.
El 1906 i el 1907 va treballar a l'Institut Mineralògic de la Universitat de Viena. De 1908 a 1920 va ocupar la càtedra honorífica de física mèdica[4] a la Universitat de Medicina Veterinària de Viena. El 1937 va rebre el doctorat honoris causa d'aquesta universitat.[5][6]
Del 1910 al 1920, després d'un breu període de temps, va treballar al 2n Institut de Física de la Universitat de Viena, on Egon Schweidler el va presentar als últims descobriments en el camp de la radioactivitat, i al recentment fundat Institut per a la Investigació del Radi de l'Acadèmia Austríaca de Ciències com a assistent de Stefan Meyer. Durant la Primera Guerra Mundial, Hess va dirigir el departament de raigs X d'un hospital de reserva.
Durant una de les seves ascensions en globus, que el va portar des d’'Aussig a Bohèmia fins a Pieskow a Brandenburg, Hess va descobrir el 7 d'agost de 1912 els raigs còsmics, que encara anomenava radiació còsmica. Es referia a les dades inèdites (ja que se sospitava un error de mesura) del físic Karl Bergwitz, que ja les havia registrat el 1908. Va publicar el descobriment al Physical Journal.[7]
El 1919 Hess va ser nomenat professor associat a la Universitat de Graz, i poc temps després va treballar als EUA durant dos anys, on va treballar, entre altres coses, en l'ús mèdic del radi. De tornada a Graz, però, a causa de la manca de recursos financers, es va centrar principalment en l'electricitat atmosfèrica. Des de 1931 com a professor a la Universitat d'Innsbruck, va dirigir l'Institut de Radiologia de recent creació, però va haver de sotmetre's a una amputació del polze i a una operació de la laringe a causa de les cremades de radi que va patir a Viena (per forta exposició local a la Radiació ionitzant sobre el teixit corporal). L'estació de mesura de Hafelekarspitze a Innsbruck per a l'observació dels raigs còsmics va ser fundada per iniciativa seva.
L'any 1938, es va traslladar als Estats Units fugint de l'Anschluss, i assolí la ciutadania nord-americana l'any 1944. Un cop establert als Estats Units, fou professor de física a la Universitat de Fordham.
Franz Hess es morí el 17 de desembre de 1964 a la població de Mount Vernon, a l'estat nord-americà de Nova York.
Durant la seva estada a la ciutat d'Innsbruck, va dirigir l'Institut d'Investigacions de la Radiació i, l'any 1931, va crear un observatori de raigs còsmics als Alps tirolesos. De les seves observacions, introduint aparells de mesura en globus sonda, va deduir que la intensitat dels raigs còsmics augmenta amb l'altitud, que el seu nombre varia amb la latitud i que són un 1,5% més intensos durant el dia que la nit.[8]
Així mateix, també va estudiar la radioactivitat terrestre, la conductivitat elèctrica i l'equilibri d'ionització de l'atmosfera.
L'any 1936 fou guardonat, juntament amb Carl David Anderson, tot i que per motius diferents, amb el Premi Nobel de Física pel descobriment de la radiació còsmica.[9][10]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.