Vercingètorix
líder gal dels Arverns / From Wikipedia, the free encyclopedia
Vercingètorix[1] (millor que Vercingetòrix)[2][3] o Vergèntorix[4] (llatí: Vercingĕtŏrīx,[5][2] 'cap dels grans guerrers' en gal; nascut a la tribu gal·la dels arverns, a l'actual Alvèrnia cap al 82 aC[nota 1] - Roma, 46 aC) fou el cap i el rei del poble celta dels arverns[6] quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels part romans. La tradició diu que va federar els pobles gals i els seus caps per a dirigir la resistència contra els romans de Juli Cèsar. No obstant això, després de la derrota a la batalla d'Alèsia, no va assolir expulsar els exèrcits romans, i finalment capitulà el 52 aC.
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 80 aC Gàl·lia |
Mort | 46 aC (33/34 anys) Roma |
Causa de mort | Pena de mort (Garrot vil ) |
Activitat | |
Ocupació | cap tribal, militar |
Carrera militar | |
Conflicte | Guerra de les Gàl·lies |
Família | |
Pare | Celtill |
Els documents històrics que testimonien la seva vida són escassos i subjectes a una àmplia crítica, atès que tots foren escrits per romans que van lluitar en la invasió. Vercingètorix és conegut sobretot pels comentaris que en va fer Juli Cèsar després de la seva victòria d'Alèsia, a Bibracte, sobre el Mont Beuvray, on va passar l'hivern, en els seus Comentaris de la Guerra de les Gàl·lies. A part del relat contemporani de Cèsar, els altres documents es deuen essencialment a autors que van escriure molt després dels fets, com ara Estrabó,[7] Plutarc,[8] Florus resumint Livi[9] i Cassi Dió.[10] No obstant això, el progrés significatiu de l'arqueologia de la França galo-romana durant els darrers quaranta anys ha proporcionat molts elements que ens han permès entendre millor el personatge i el seu context.