Vela tanja

Una vela tanja és una vela de vaixell de forma rectangular allargada, amb el gràtil i el gràtil inferior afermats a dues perxes llargues i lleugeres. En navegació s'orienta de forma inclinada.^[1][2][3]

Dibuix d'un vaixell anomenat “paduakang”, amb veles tanja.

Imperi Srivijaya.

Les veles tanja sovint eren ormejades en arbres de trípode, sense estais de cap mena. També era freqüent la pràctica d'arrissar la vela cargolant-la a la perxa inferior, que feia funcions de corró.^[4]

L'àrea de distribució inicial de les veles tanja era, aproximadament, coincident amb la zona d'influència de l'imperi Srivijaya. Posteriorment aquesta mena de veles propulsarien vaixells indonesis I malais.

Etimologia

L'expressió "vela tanja" és una traducció literal del malai layar tanja, on layar significa 'vela'.^[5] En el Glossaire, Auguste Jal la transcrigué per "voile tandjar".^[6]

Materials

Les veles tradicionals eren de fibres naturals trenades, de les espècies Arenga, Pandanus i similars. En alguns casos el conjunt de la vela estava format a partir de pedaços quadrats d'uns 40 cm de costat. Cada pedaç es trenava a partir de tires d'un centímetre d'amplada. La costura d'unió entre els pedaços feia de barrera a eventuals esquinçades locals. Un pedaç malmès podia ser substituït amb facilitat.^[7]

Navegació

La navegació d'un veler suposa un equilibri entre el centre vèlic i el centre de deriva. El centre vèlic d'una vela tanja coincideix amb el centre de gravetat del rectangle que forma la vela. La forma típica de navegar amb una vela tanja és posicionant-la de forma inclinada. L'articulació és al cap de l'arbre, al vèrtex del trípod. Pel que fa a la perxa superior, l'articulació se situa descentrada (aproximadament a un terç de l'extrem de proa; com en una vela al terç).

Amb les consideracions anteriors, bascular la vela cap a una posició més horitzontal fa que el centre vèlic se situï més a popa, obligant el vaixell a orçar. Contràriament, posar la vela més vertical fa que el veler arribi. En aquest sentit, navegar amb una vela tanja s'assembla a navegar en un Patí de Vela català.

Història

A principis del segle I d.C., vaixells indonesis comerciaven fins a Àfrica. Foto: Un vaixell a Borobudur, al 800 d.C., amb veles tanja.

Al temple de Borobudur hi ha vuit representacions de vaixells esculpits als baixos relleus. Cinc dels vaixells són de dos arbres amb veles tanja.^[8][9] Aparentment Borobudur és l'exemple més antic de velers aparellats amb veles tanja.

Vaixells amb veles tanja

A les costes de Malasia i Indonèsia hi havia diferents vaixells aparellats amb veles tanja. Una mostra a continuació.

• Balangay ^[10][11]
• Benawa
• Borobudur (vaixell).^[12]
• Djong.^[13]
• Garay.^[14]
• Kakap.^[15]
• Karakoa, caracoa.^[16][17]
• Kelulus.^[18]
• Kora-kora.^[19]
• K'un-lun po.
  • Expressió xinesa per a denominar vaixells mercants no xinesos.^[20]
• Lancaran.^[21][22]
• Lanong

Dibuix d'un vaixell anomenat “lanong”, amb veles tanja. De Rafael Monleon i Torres

• Mayang.^[23]
• Padewakang.^[24]
• Pajala.^[25]
• Pangajava.^[26]
• Patorani.^[27]
• Pencalang.^[28]
• Perahu.^[29]

Kora-kora de Halmahera (illes Moluques), amb una vela tanja (c.1920). Vegeu que la vela és rectangular, encara que sembli triangular..

Vaixell "sulu", anomenat "Tartar galley" pel capità Forrest.[30][31]

Vaixells paduakan de les illes Celebes.

Referències

1. Natasha Stacey. Boats to Burn: Bajo Fishing Activity in the Australian Fishing Zone. ANU E Press, 1 juny 2007, p. 46–. ISBN 978-1-920942-95-3.
2. Brian Lavery. Ship: 5,000 Years of Maritime Adventure. Dorling Kindersley Limited, 1 febrer 2017, p. 21–. ISBN 978-0-241-30540-9.
3. William Marsden. A dictionary of the Malayan language; to which is prefixed a grammar, with an introduction and praxis, 1812, p. 1–.
4. UNESCO heritage-lists Indonesian wooden boat building.JEFFREY MELLEFONT.
5. Kamus Saku Bahasa Inggris. Pustaka Widyatama, 2007, p. 372–. ISBN 978-979-610-150-4.
6. Augustin Jal. Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes. Bottega d'Erasmo, 1848, p. 1426–.
7. The Peledang. The Lashed-lug Whaling Craft of Lamalera, Lomblen (Lembata), Nusa Tenggara Timur, Indonesia.Dwyer, Dan; Akerman, Kim.
8. Charles E.M. Pearce; F. M. Pearce Oceanic Migration: Paths, Sequence, Timing and Range of Prehistoric Migration in the Pacific and Indian Oceans. Springer Science & Business Media, 17 juny 2010, p. 81–. ISBN 978-90-481-3826-5.
9. Lucy Blue; Frederick M. Hocker; Anton Englert Connected by the Sea: Proceedings of the Tenth International Symposium on Boat and Ship Archaeology, Denmark 2003. Oxbow Books, 31 març 2016, p. 55–. ISBN 978-1-78570-369-0.
10. Artemio R. Guillermo. Historical Dictionary of the Philippines. Scarecrow Press, 2012, p. 55–. ISBN 978-0-8108-7246-2.
11. Frances Antoinette Cruz; Nassef Manabilang Adiong International Studies in the Philippines: Mapping New Frontiers in Theory and Practice. Taylor & Francis, 26 març 2020, p. 29–. ISBN 978-0-429-50939-1.
12. National Geographic Society .The Borobudur Temple Ship: Bringing a Memory Back to Life
13. Paul Kekai Manansala. Quests of the Dragon and Bird Clan. Lulu.com, 1 octubre 2006, p. 239–. ISBN 978-1-4303-0899-7.
14. Vic Hurley; Christopher L. Harris Swish of the Kris, the Story of the Moros, Authorized and Enhanced Edition. Cerberus Books, octubre 2010, p. 90–. ISBN 978-0-615-38242-5.
15. Nordin Hussin. Trade and Society in the Straits of Melaka: Dutch Melaka and English Penang, 1780-1830. NUS Press, 2007, p. 64–. ISBN 978-9971-69-354-1.
16. Christina H. Lee; Ricardo Padrón The Spanish Pacific, 1521-1815: A Reader of Primary Sources. Amsterdam University Press, 6 març 2020, p. 245–. ISBN 978-90-485-5227-6.
17. Martín Fernández de Navarrete; Fuensanta del Valle (Marqués de la) Colección de documentos inéditos para la historia de España, 1842, p. 126–.
18. Anthony J. S. Reid. Southeast Asia in the Early Modern Era: Trade, Power, and Belief. Cornell University Press, 5 juliol 2018, p. 206–. ISBN 978-1-5017-3217-1.
19. Robert Harrison Barnes; R. H.. Barnes; University Lecturer in Social Anthropology and Fellow R H Barnes Sea Hunters of Indonesia: Fishers and Weavers of Lamalera. Clarendon Press, 1996, p. 201–. ISBN 978-0-19-828070-5.
20. Reade. Indian Ocean In Antiquity. Routledge, 28 octubre 2013, p. 360–. ISBN 978-1-136-15531-4.
21. Kaushik Roy. Military Transition in Early Modern Asia, 1400-1750: Cavalry, Guns, Government and Ships. Bloomsbury Publishing, 22 maig 2014, p. 156–. ISBN 978-1-78093-800-4.
22. Geraldo Affonso Muzzi. The Portuguese in Malay Land. Ediçoes Vercial, 4 gener 2014, p. 78–. ISBN 978-989-8392-65-7.
23. Anthony Webster; Ulbe Bosma; Jaime de Melo Commodities, Ports and Asian Maritime Trade Since 1750. Palgrave Macmillan UK, 13 octubre 2015, p. 86–. ISBN 978-1-137-46392-0.
24. Dhani Irwanto. Sundaland: Tracing The Cradle of Civilizations. Indonesia Hydro Media, 22 febrer 2019, p. 85–. ISBN 978-602-724-493-1.
25. Journal of the Malaysian Branch of the Royal Asiatic Society, 1950.
26. K. N. Chaudhuri. Trade and Civilisation in the Indian Ocean: An Economic History from the Rise of Islam to 1750. Cambridge University Press, 7 març 1985, p. 159–. ISBN 978-1-316-02527-7.
27. David Lewis. We, the Navigators: The Ancient Art of Landfinding in the Pacific. University of Hawaii Press, 1994, p. 66–. ISBN 978-0-8248-1582-0.
28. Waruno Mahdi. Malay Words and Malay Things: Lexical Souvenirs from an Exotic Archipelago in German Publications Before 1700. Otto Harrassowitz Verlag, 2007, p. 235–. ISBN 978-3-447-05492-8.
29. G. Adrian Horridge. The Prahu: Traditional Sailing Boat of Indonesia. Oxford University Press, 1985. ISBN 978-0-19-582637-1.
30. Henry Coleman Folkard. The sailing boat: a description of English and foreign boats, 1870, p. 254–.
31. Thomas Forrest. A Voyage to New Guinea, and the Moluccas ... During the Years 1774, 1775, and 1776. J. Robson, 1780, p. 387–.