From Wikipedia, the free encyclopedia
Un vehicle a vela (antigament carro a vela) és un vehicle amb rodes, impulsat només pel vent mitjançant vela i controlat per un pilot. Es practica habitualment en platges durant la marea baixa, llacs secs o salats, havent-se estès la seva pràctica pels cinc continents.
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
A Escandinàvia, Països Bàltics, Centre Europa i Canadà es practica vés-la sobre gel a l'hivern en vehicles similars, però amb patins en lloc de rodes.
La característica essencial dels carros a vela es pot anar al doble, triple o quàdruple de la velocitat del vent real, per exemple, amb un vent de 10 km/h es poden aconseguir (en funció del carro a vela) fins a uns 40 km/h., això és a causa que a la velocitat del vent real se li suma progressivament la velocitat del propi carro-vela, i dona com a resultat el vent aparent.
El rècord absolut de vela en terra és de 202,9 km/h aconseguit pel pilot i enginyer Richard Jenkins en el llac sec d'Ivanpah, Califòrnia l'any 2009 a bord del "Greenbird".
Els primers carros a vela daten de l'any 2000 aC en el marc de l'Egipte pel rei Amenemhat III.
Els xinesos tenien "vehicles impulsats pel vent" des del segle vi dC, durant la Dinastia Liang, «(...) i finalment, van muntar un pal amb una vela en un gran carro (...)».[1]
Els germans Dumont, van construir uns carros de vela a la fi del segle xix com a joc d'esbarjo a les platges de De Panne en (Bèlgica) i al nord de França. Va haver-hi un desenvolupament a continuació, cap a un model esportiu.
Un dels primers vehicles moderns el va fer al segle xvi el matemàtic flamenc Simon Stevin.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
