![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Vauxhall_Gardens_by_Samuel_Wale_c1751.jpg/640px-Vauxhall_Gardens_by_Samuel_Wale_c1751.jpg&w=640&q=50)
Vauxhall Gardens
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Jardins de Vauxhall són un parc públic a Kennington, Londres, Anglaterra, a la riba sud del riu Tàmesi.
Tipus | Jardí públic i jardí ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Lambeth (Anglaterra) ![]() | |||
Localització | Vauxhall (en) ![]() ![]() | |||
| ||||
Activitat | ||||
Propietat de | Jonathan Tyers ![]() | |||
Del 1785 al 1859, el lloc va ser un jardí de plaer i un dels llocs més destacats d'entreteniment públic a Londres des de mitjans del segle XVII fins a mitjans del segle xix. Originalment es coneixien amb el nom de New Spring Gardens (Nous Jardins de Primavera), i es creu que es van inaugurar abans de la Restauració de 1660, Samuel Pepys els esmenta el 1662. Els Jardins consistien en diversos hectàrees d'arbres i arbustos amb passejos atractius. Inicialment l'entrada era gratuïta, i es venia menjar i begudes per mantenir les instal·lacions.
S'hi accedia amb barca fins a la construcció del pont Vauxhall a la dècada de 1810. La metròpolis va absorbir la zona amb l'expansió de la ciutat a principis del segle xix.
El lloc es va convertir en els Jardins de Vauxhall el 1785 i es cobrava entrada per les seves atraccions. Els jardins van atreure grans multituds, amb els seus camins preparats per a activitats romàntiques. Funàmbuls, viatges en globus aerostàtic, concerts i focs artificials proporcionaven entreteniment. La "Tenda Turca" rococó es va convertir en una de les estructures dels jardins, i l'interior de la Rotonda en una de les atraccions més vistes de Vauxhall, mentre l'estil de chinoiserie va esdevenir típic en diversos edificis. Una estàtua de George Frideric Händel que hi havia als Jardins va anar parar més tard a l'abadia de Westminster. El 1817 es va tornar a representar la Batalla de Waterloo amb la participació de 1.000 soldats.
El jardins van tancar el 1840 després que els seus propietaris es declaressin en fallida, però van tornar a obrir el 1841. Van canviar de mans el 1842, i es van tancar definitivament el 1859. El terreny es va reurbanitzar en les dècades següents, però el desallotjament dels barris baixos a finals del segle XX va permetre que una part de l'espai original s'obrís com a parc públic. Inicialment es van anomenar Spring Gardens (Jardins de Primavera) i el 2012 es van rebatejar com Vauxhall Pleasure Gardens (Jardins de Plaer de Vauxhall). El districte londinenc de Lambeth el gestiona com a parc públic.
Vauxhall Gardens es troben representats en un motiu de rajoles a l'estació de metro de Vauxhall, obra de George Smith.[1]