Una vaga general és una vaga com acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'una ciutat, regió o país, que és transversal en tots els sectors econòmics d'una ciutat o regió. Quan toca tot un país es parla de vaga nacional.[1] Va junts amb manifestacions al carrer, mítings i sovint amb bloqueig d'eixos de transport o infraestructures essencials per tal de paralitzar el país i aconseguir un objectiu econòmic o polític.
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet.
Al pas del seglexix al seglexx van ser molt comunes perquè els moviments sindicals tenien una gran influència a nivell internacional. Destaca la vaga general del 1917 que malgrat la repressió i victòria militar va ser un pas important en la fi de l'imperi espanyol.[2] Les vagues generals van ser freqüents a Països Catalans durant les primeres dècades del seglexx organitzades per moviments anarquistes. Francesc Ferrer va fundar el 1901 la revista llibertària Huelga General (1901-1903), dirigida per Ignaci Clarià.[3]
Una de les vagues més importants al seglexx va tenir lloc a París i França al maig de 1968. Durant el franquisme va haver-hi moviments vaguístics molt importants, sobretot durant els anys 1970. Destaquen les tres vagues generals de la comarca del Baix Llobregat (dues el 1974 i una el 1976) i la vaga general de Sabadell del febrer de 1976.[4]
Aquesta llista és incompleta.
Segle XIX
1855, juliol (indefinida). Vaga general[5] circumscrita a Catalunya.
1976, 12 de novembre (24h). Vaga general contra les mesures d'Adolfo Suárez i per l'amnistia i les llibertats democràtiques, convocat per CCOO, UGT i USO.
1988, 14 de desembre (24h): Convocada per CCOO, UGT i CGT (CNT) pel descontentament amb la política econòmica del Govern socialista de Felipe González davant les contínues reformes en benefici de la patronal.[7]
2003, 10 d'abril (2h): Convocada per UGT i algunes federacions de CCOO contra la Guerra d'Iraq.
2010, 29 de setembre (24h): Convocada per CCOO, UGT, USO i CSC contra la reforma laboral i les retallades socials, també ha estat convocada, independentment dels sindicats esmentats, per la CGT, la CNT i altres sindicats.
2011, 27 de gener. (24h): Convocada per CGT i altres sindicats contra la reforma de les pensions. Manifestació a Barcelona de 15.000 persones.
2012, 29 de març (24h): Convocada per CCOO i UGT, i unió a la vaga d'altres sindicats.
2012, 14 de novembre (24h): Convocada per CCOO i UGT, i unió a la vaga d'altres sindicats.
Martí, Casimir.«La vaga general del 1855».Ildefons Cerdà i les condicions de vida dels obrers barcelonins. Enciclopèdia.cat.[Consulta: 29 juliol 2018].