Usuari:Vallue/cronologiavet
From Wikipedia, the free encyclopedia
Aquesta és una cronologia de la veterinària des dels inicis dels temps fins l'actualitat incorporant els fets i personatges que han protagonitzat la seva història. Durant segles humans i la resta d'animals han desenvolupat una relació de convivència, molts s'han domesticat amb finalitats alimentàries, altres com a mitjà de transport, lleure o conflicte bèlic. Primer va ser el el gos i després el cavall les espècies principals en les quals les civlitzacions occidentals han posat la seva atenció i dedicat els conexiements necessaris per guarir les seves malalties.[1] L'establiment de les primeres urbs al Creixent Fèrtil van afavorir les primeres zoonosis, i el desenvolupament de la cavalleria amb els conflictes bèl·lics va promoure una primera discipilina veterinària (hippiàtrica) orientada als èquids.
La civilització grecoromana posa les bases de la practica veterinària fins ben entrat el segle xviii.[2] Coneguda a la Peninsula ibèrica com a albeiteria o menescalia, va estar sustentada a través de la teoria hipocratico-galènica o també coneguda com a teoria humoral , amb la participació dels ferradors pel que va als cavalls.[3] La majoria dels tracats veternaris fins aquell moment parlen de les malalties dels cavalls, si be alguns agronòmics identifiquen les malalties del bestiar, i els de caça les dels gossos i les aus (falconeria). Tot canvia amb la creació de les primers escoles de veterinària amb Claude Bourgelat a França on es comença a practicar les diagnosis i terapèutiques estretament vinculades a l'experimentalitat científica. Les epidèmies es difonien sense aturador per tot el món, fins que Louis Pasteur amb les seves vacunes contra la ràbia i l'àntrax i la formulació de la teoria microbiana de la malaltia, estableix les bases de la higiene i la salut pública moderna, que es consolidarà amb Robert Koch i els seus postulats, ja a finals del XIX.
A principis de segle XX la substitució dels cavalls pels vehicles a motor, va comportar que els veterinaris reorientéssin la seva professió cap als sectors de la higiene dels aliments i els animals de granja.[4] Els canvis de la societat industrial i el creixement de la classe mitjana amb poder adquisitiu afavoreix l'aparició del concepte animal de companyia i les primeres clíniques veterinàries obertes al públic.[5] Els veterinaris, aborden les malalties d'origen alimentari que afecten a societats cada cop més urbanitzades. Les guerres mundials afavoriran investigacions sobre la conservació dels aliments i generaran una industria alimentària que es posarà a prova a la recerca de la qualitat dels aliments lliures de virus i sense adlulteracions. Amb el nou ordre establert despres de la II Guerra Mundial s'enten que cal una estratègia internacional per l'erradicació de les zoonosis (creacio de l'OIE i la FAO), es promou l'us dels antibiòtics en la cria dels animals de granja com eina preventiva i de productivitat. Els nous corrents de benestarisme animal, la feminització de la professió, i la idea d'Una Sola Salut (One Health) impregnen la veterinària actual.