Usuari:Roger olivella/proves
From Wikipedia, the free encyclopedia
La proteòmica és l'estudi bioquímic de les proteïnes.[1][2] El proteoma és el conjunt sencer de proteïnes expressada per un genoma, cèl·lula, teixit biològic o un organisme,[3] el terme proteoma és un portmanteau de proteïna i genoma. El terme proteòmica, per la seva banda, deriva de proteïna i genòmica.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/Protein_pattern_analyzer.jpg/640px-Protein_pattern_analyzer.jpg)
La proteòmica permet determinar composició aminoacídica, la presència de modificacions post-traduccionals (com fosforilacions, acetilacions i d'altres) i d'isoformes (proteïnes diferents que depenen del mateix gen), permet analitzar la composició de complexos proteics (grups de proteïnes íntimament relacionades que constituexen una unitat funcional), tanmateix permet explorar el conjunt de proteïnes que s'expressen en un determinat moment i localització (per exemple, un teixit, un conjunt de cèl·lules o bé un embrió de mosca en un moment concret del desenvolupament), aquest conjunt de proteïnes es denomina proteoma. En un sentit més restringit, el proteoma és la imatge dinàmica de totes les proteïnes expressades per aquest organisme, en un moment donat i sota determinades condicions concretes de temps i ambient. Cal tenir en compte que les cèl·lules expressen diversos milers de proteïnes diferents i cadascuna d'elles pot experimentar nombroses modificacions en resposta a microambients diferents.
La proteòmica és una ciència relativament recent. Per a consolidar-ne el creixement, ha estat necessària la solidificació definitiva de l'espectrometria de masses com a tècnica aplicada a l'anàlisi de molècules biològiques i el creixement exponencial en el nombre d'entrades corresponents a gens i/o proteïnes en les bases de dades. Això, combinat amb l'ocupació de potents mètodes de fraccionament i separació de pèptids i proteïnes com el 2D-PAGE (electroforesi de poliacrilamida de dues dimensions) i la cromatografia líquida d'alta resolució (HPLC), ha permès consolidar la proteòmica, des de mitjan anys 90 del segle passat, com a ciència per a l'anàlisi massiva de proteïnes.[4]