Usuari:Mcapdevila/Explosor
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un explosor [1] (en anglès, spark-gap) és un dispositiu utilitzat per generar descàrregues elèctriques a l'aire a través de dos elèctrodes que es comuniquen amb un circuit d'inducció. El primer ús d'aquest aparell està relacionat amb els experiments de James Clerk Maxwell sobre la propagació de les ones electromagnètiques el 1864. A partir de 1891, en Nikola Tesla va utilitzar diferents tipus d'explosors: asíncrons, síncrons, giratoris i fixos en el seu equip de ràdio. Actualment s'utilitza per encendre els llums d'arc i com instrument de mesura per determinar el valor de la diferència de potencial generada per les seves bobines, que arriben a voltatges elèctrics particularment alts, on els voltímetres normals no hi poden arribar.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/71/%D0%98%D1%81%D0%BA%D1%80%D0%BE%D0%B2%D0%BE%D0%B9_%D1%80%D0%B0%D0%B7%D1%80%D1%8F%D0%B4.gif/220px-%D0%98%D1%81%D0%BA%D1%80%D0%BE%D0%B2%D0%BE%D0%B9_%D1%80%D0%B0%D0%B7%D1%80%D1%8F%D0%B4.gif)
Es tracta d'un dispositiu relativament simple, que consta de dues varetes o esferes suspeses a l'aire i cada una connectada als punts entre els quals s'ha de realitzar el mesurament (un dels dos punts pot ser connectat a terra).
La distància entre els elèctrodes es regula mitjançant sistemes de cargols o politges perquè l'espurna salti a una tensió determinada (de fet, quan la intensitat del camp elèctric excedeix el valor de rigidesa dielèctrica de l'aire).
Sabent que l'aire sec té un valor de rigidesa dielèctrica de 3000 volts per mm es pot calcular la distància entre els elèctrodes, perquè l'espurna salti a aquesta tensió determinada.