Usuari:Anskarbot/Traduccions/Climate change mitigation
From Wikipedia, the free encyclopedia
{{Notes de traducció}}
L'Atenuació del canvi climàtic és l'acció per disminuir la intensitat del forçant radiatiu per tal de reduir els efectes de l'escalfament global.[2] Per contrast, l'adaptació a l'escalfament global implica actuar per tolerar els efectes de l'escalfament global.[2] Més sovint, els escenaris de mitigació del canvi climàtic implica reduccions en les concentracions dels gasos d'efecte hivernacle, qualsevol per reduir les seves fonts[3] o per augmentar el seu receptors.
Les Nacions Unides (ONU) defineix atenuació en el context del canvi climàtic, com una intervenció humana per reduir les fonts o millorar els receptors de gasos d'efecte hivernacle. Els exemples inclouen l'ús de combustibles fòssils de manera més eficient per a processos industrials o de generació d'electricitat, el canvi a energia renovable (energia solar o energia eòlica), la millora de l'aïllament aïllament de l'edificis, i l'ampliació de masses forestals i altres "receptors" per eliminar una major quantitat de diòxid de carboni de l'atmosfera.[4] Alguns afirmen que també fonts no renovables d'energia, com ara l'energia nuclear ha de ser vist com una forma de reduir les emissions de carboni. L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica defensa aquest enfocament.[5] Tanmateix, fins i tot mentre informen a l'ONU, la IAEA és independent d'aquesta i de cap manera relacionada amb la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC).[cal citació]
El consens científic sobre l'escalfament global, juntament amb el principi de precaució i la por de canvi climàtic sobtat[6] està donant lloc a un major esforç per desenvolupar ciències i tecnologies noves i administrar acuradament els altres en un intent de mitigar l'escalfament global. La majoria dels mitjans de mitigació només semblen ser eficaços per evitar un major escalfament, no per revertir l'escalfament existent.[7] està portant a esforç augmentat per desenvolupar ciències i tecnologies noves i amb compte dirigir altres en un intent de mitigar escalfament global. La majoria de mitjà d'atenuació apareix eficaç únic per impedir escalfament més llunyà, no a invertir existint escalfament.[7] L'Stern identifica diferents formes de mitigar el canvi climàtic. Aquests inclouen la reducció de la demanda d'emissions intensives en béns i serveis, l'augment dels guanys d'eficiència, augmentar l'ús i desenvolupament de tecnologies baixes en carboni i la reducció de les emissions de combustibles fòssils.[8]
La política energètica de la Unió Europea ha fixat un objectiu de limitar l'augment de la temperatura global a 2 °C en comparació amb els nivells preindustrials, dels quals 0,8°C ja ha tingut lloc i un altre 0,5-0,7°C compromesos.[9] L'augment de 2°C s'associa típicament en els models climàtics amb un equivalent de diòxid de carboni de concentració de 400-500 ppm per volum: l'actual (abril de 2011) el nivell de diòxid de carboni per si sol és de 393 ppm en volum, i augmentant a 1-3 ppm anualment. Per tant, per evitar una infracció molt probable de l'objectiu de 2°C, els nivells de CO2 haurien de ser estabilitzats molt aviat, el que es considera en general com a poc probable, sobre la base dels programes actualment vigents fins avui.[10][11] La importància del canvi s'il·lustra pel fet que l'eficiència energètica de l'economia mundial actualment està millorant a la meitat la taxa de món el creixement econòmic.[12]