Universitat Jagellònica
universitat polonesa / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Universitat Jagellònica (en polonès: Uniwersytet Jagiellonski, UJ; en llatí Universitas Jagellonica Cracoviensis) és una universitat pública de recerca[1] amb seu a Cracòvia, Polònia. Va ser fundada el 1364 per Casimir III el Gran amb el nom d'«Acadèmia de Cracòvia» (Akademia Krakowska), nom que va perdurar durant segles fins a ser rebatejada amb la seva actual denominació (Uniwersytet Jagiellonski) el 1817, per commemorar la dinastia Jagellònica, ja que sota el seu mecenatge va destacar entre les grans universitats europees del Renaixement i l'Humanisme. Actualment és vista com una avantguarda de la cultura polonesa[2], així com un contribuent important a l'herència intel·lectual d'Europa.[3]
Lema | Plus ratio quam vis | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | dinastia Jagelló | ||||
Dades | |||||
Tipus | universitat pública universitat | ||||
Història | |||||
Creació | 12 maig 1364 (Gregorià) | ||||
Fundador | Casimir III de Polònia | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Xarxa d'Utrecht Gremi d'Universitats Europees de Recerca Intensiva Agència Universitària de la Francofonia Europaeum Grup Coïmbra Coalició per a l'Avançament de l'Avaluació de la Recerca | ||||
Nombre d'estudiants | 33.549 (2023) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Rector | Piotr Jedynak (en) (2024–) | ||||
Empleats | 7.246 (2019) | ||||
Format per | |||||
Altres | |||||
Identificador ISIL | PL-14 | ||||
Premis | |||||
Lloc web | uj.edu.pl | ||||
El principal campus de la Universitat està situat al centre històric de la ciutat de Cracòvia. La universitat consta de tretze facultats principals, i tres facultats més agrupades sota el Collegium Medicum. Dóna feina a uns 4.000 acadèmics i ofereix educació a quasi 40.000 estudiants matriculats en uns 150 camps d'estudi diferents.[3] L'idioma principal d'ensenyament és el polonès, encara que s'ofereixen al voltant de 30 graus en anglès i alguns en alemany[4]. La biblioteca de la universitat acull una sèrie de manuscrits medievals i renaixentistes, inclòs l'emblemàtic De Revolutionibus Orbium Coelestium de l'antic alumne de la universitat Nicolau Copèrnic o el Codex de Balthasar Behem.[5]