![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Physiology_of_Nephron.png/640px-Physiology_of_Nephron.png&w=640&q=50)
Ultrafiltració (renal)
From Wikipedia, the free encyclopedia
En la fisiologia renal, la ultrafiltració es produeix a la barrera entre la sang i el filtrat a la càpsula glomerular (Càpsula de Bowman) als ronyons. Com en exemples no biològics d'ultrafiltració, la pressió (en aquest cas la pressió arterial) i els gradients de concentració condueixen a una separació a través d'una membrana semipermeable (proporcionada pels podòcits). La càpsula Bowman conté una densa xarxa capil·lar anomenada glomèrul. La sang flueix capil·lars a través de les arterioles aferents i es deixa a través de les arterioles eferents.
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Physiology_of_Nephron.png/640px-Physiology_of_Nephron.png)
L'alta pressió hidroestàtica obliga a les molècules petites en el líquid tubular, com l'aigua, la glucosa, els aminoàcids, el clorur de sodi i la urea a través del filtre, de la sang a la càpsula glomerular a través de la membrana basal de la càpsula Bowman i als túbuls renals. Aquest procés s'anomena ultrafiltració; el fluid resultant, pràcticament lliure de proteïnes grans i cèl·lules sanguínies, es coneix com a filtrat glomerular o ultrafiltrat.[1] Una altra modificació de l'ultrafiltrat, mitjançant la reabsorció i la secreció, la transforma en orina.
La pressió glomerular és d'uns 75 mil·límetres de mercuri (10 kPa). S'oposa per pressió osmòtica (30 mmHg, 4,0 kPa) i pressió hidroestàtica (20 mmHg, 2,7 kPa) de soluts presents en l'espai capsular. Aquesta diferència de pressió s'anomena pressió efectiva (25 mmHg, 3,3 kPa).
En els centres d'hemodiàlisi, es produeix ultrafiltració en les màquines d'hemodiàlisi quan la pressió venosa és superior a la pressió transmembrana (TMP). Això neteja tota la sang mentre manté intactes les cèl·lules de la sang.