Difusió
From Wikipedia, the free encyclopedia
La difusió és un dels diversos fenòmens de transport que es troben a la natura. Una de les característiques distintives és que és el resultat de barrejar o transportar massa sense la necessitat d'un moviment a l'engròs. Per tant, la difusió no s'ha de confondre amb la convecció o advecció,[1] que són altres mecanismes de transport que utilitzen el moviment per moure les partícules d'un lloc a un altre. En llatí "diffundere" significa cap a fora.
Hi ha dues maneres d'introduir el concepte difusió: Una aproximació a partir de les lleis de Fick i la seva conseqüència matemàtica o des del punt de vista Físic, considerant un camí a l'atzar de les partícules que es mouen.[2]
D'acord amb la llei de Fick el flux de difusió és proporcional al gradient de concentracions. El moviment és des de regions de major concentració a menys concentració.[3] Des del punt de vista atomista, la difusió es considera com el moviment aleatori de les partícules difusores. En la difusió molecular, les molècules que es mouen són autopropulsades per energia tèrmica. Aquest passeig aleatori va ser descobert el 1827 per Robert Brown.[4] Ara bé, el concepte de difusió és àmpliament utilitzat en la ciència: la física (difusió de partícules), la química i la biologia, la sociologia, l'economia i les finances (difusió de la gent, les idees i dels valors de preus). Pel que sembla, sempre el concepte del moviment a l'atzar en els conjunts d'individus és aplicable.