Uliana Lopatkina

Uliana Lopatkina (en rus: Ульяна Лопаткина), (Kerch, Ucraïna, 23 d'octubre 1973) és una ballarina ucraïnesa, des de 1995 primera ballarina del Ballet Mariïnski de Sant Petersburg, Russia,^[1] considerada la millor ballarina del món.^[2][3]

Uliana Lopatkina

Ulyana Lopatkina
Biografia
Naixement	23 octubre 1973 (50 anys) Kertx
Nacionalitat	Ucraïnesa
Formació	Acadèmia Vagànova de Ballet
Activitat
Ocupació	coreògrafa, ballarina de ballet, celebritat
Activitat	1991 -
Art	ballarina
Influències	Galina Novitskaya Natalia Dudinskaya Olga Moiseeva Ninel Kurgapkina
Premis  Artista del Poble de Rússia  Premi del Govern de la Federació Russa en cultura  Premi Estatal de la Federació Russa  Artista Meritori de Rússia  Màscara Daurada
Lloc web	Uliana Lopatkina

Carrera profesional

Des de jove començà classes de dansa i ingressà a l'academia rusa de ballet (actualment Academia Vaganova de ballet) de Sant Petersburg a on estudià amb Galina Novitskaya i Natalia Dudinskaya. El 1991 guanyà el premi Vaganova de St.Petersburg, 1991).

Després de la seva graduació a l'academia el 1991 entrà al teatre Mariïnski. El 1994 debutà com a Odette/Odille al “Swan Lake” ballet de Sant Petersburg i guanyà el “Golden Sofit” com a millor debutant. El 1995 fou nomenada primera ballarina al Ballet Mariïnski a on tingué a Olga Moiseeva i Ninel Kurgapkina com a entrenadores. Actualment la seva entrenadora és Irina Chistyakova.

Al Novembre de 2011 interpretà al Liceu de Barcelona a Medora, protagonista de Le Corsaire. Des de 1974 que El Ballet Maarinski no representaba a Barcelona a on destacaren els ballarins Yuri Soloiev i Mijail Barishnikov.^[4] Aprofitant la visita a Barcelona, Lopatkina afirmà que "la tradició és la base del meu art i la meva obligació és aplicar els dons que Déu m'ha donat" .^[5]

Repertori

Uliana Lopatkina al 2010

El seu repertori al Teatre Mariïnski (en rus: Мариинском театре), de Sant Petersburg, Russia, inclou:

• Giselle (Myrtha, Giselle); coreografia de Jean Coralli, Jules Perrot, Màrius Petipà.
• Le Corsaire (Medora); produït per Pyotr Gusev, composició i coreografia de Màrius Petipà,
• La Baiadera (Nikia); coreografia de Màrius Petipà, revisat per Vladimir Ponomarev i Vakhtang Chabukiani.
• "Paquita" Grand pas (Soloist); coreografia de Màrius Petipà.
• La Bella Dorment (Lilac Fairy); coreografia de Màrius Petipà, revisat per Konstantin Sergeyev.
• El llac dels cignes (Odette, cigne blanc-Odile, cigne negre); coreografia de Màrius Petipà i Lev Ivanov, revisat per Konstantin Sergeyev.
• Raymonda (Raymonda, Clémence); coreografia de Màrius Petipà, versió revisada de Konstantin Sergeyev, ballets de Michel Fokine: The Dying Swan, The Firebird (Firebird) i Schéhérazade (Zobeide).
• The Fountain of Bakhchisarai (Zarema); coreografia de Rostislav Zakharov.
• The Legend of Love (Mekhmeneh Bahnu); coreografía de Yuri Grigorovich.
• Leningrad Symphony (the Girl); coreografía d'Igor Belsky.
• Pas de quatre (Marie Taglioni); coreografia d'Anton Dolin.
• Carmen-Suite (Carmen); coreografía d'Alberto Alonso.
• George Balanchine’s ballets Serenade, Symphony in C (II. Adagio), Jewels (Diamonds), Piano Concerto No 2 (Ballet Imperial), Theme and Variations, La Valse, Scotch Symphony i A Midsummer Night’s Dream (Titania).
• In the Night (3rd movement); coreografia de Jerome Robbins.
• Roland Petit’s ballets Le Jeune Homme et la mort and The Death of the Rose.
• Goya Divertissement (Death); coreografía d'Alberto Alonso.
• El trencanous (The Teacher and the Pupil, fragment), Pavlova and Cecchetti; coreografia de John Neumeier,
• Alexei Ratmansky’s ballets: Anna Karenina (Anna Karenina), The Little Humpbacked Horse (Tsar Maiden), Le Baiser de la fée (Fairy) i Le Poème de l'extase,
• In the Middle, Somewhat Elevated; coreografia de William Forsythe.
• Trois Gnossienes; coreografia de Hans van Manen,
• Le Grand Pas de Deux; choreography de Christian Spuck
• The pas de deux del ballet Marguerite and Armand; coreografia de Frederick Ashton.

Premis i guardons[1]

• Positano/Leónide Masine (2012)
• People’s Artist of Russia (2005).
• State Prize of Russia (1999).
• winner at International Vaganova-Prix Competition (Sant Petersburg, 1991).
• Golden Sofit (1995),
• Divine together with the accolade Best Ballerina (1996)
• Golden Mask (1997)
• Benois de la danse (1997)
• Baltika (1997 and 2001: the Grand-Prix for promoting the worldwide fame of the Mariinsky Theatre)
• Evening Standard (1998)
• Monaco World Dance Awards (2001)
• Triumph (2004).
• “Artiste of Her Imperial Majesty, the Stage of Sovereign Russia” (1998)
• medal Mankind-Creator (1998)

Referències

1. «Uliana Lopatkina» (en rus i anglès). Mariinsky Theatre. [Consulta: 14 desembre 2013].
2. «Positano premia a Alicia Alonso per tota la seva carrera» (en castellà). El País [Barcelona], 11-09-2012 [Consulta: 13 desembre 2013].
3. Salas, Roger «Uliana Lopatkina: "A la polèmica pel futur de la dansa pesa l'esplendor passat"» (en castellà). El País [Barcelona], 30-11-2011 [Consulta: 13 desembre 2013].
4. Chavarria, Maricel «Uliana Lopatkina: Tres raons per no veure el Mariïnski (i deu per no perdre-se'l)» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 20-11-2011, pàg. 49 [Consulta: 13 desembre 2013].
5. Chavarria, Maricel «Uliana Lopatkina: "L'ideal romàntic del ballet es troba a faltar en la vida real"» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 26-11-2011 [Consulta: 13 desembre 2013].

Enllaços externs

• Web de Uliana Lopatkina
• web Ballerinagallery.com amb fotos de Uliana Lopatkina