U (kana)

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters う (hiragana) i ウ (katakana)^[2] són dues mores que ocupen el tercer lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre い i え; i el 24è en el poema iroha, entre む i ゐ.^[3] Una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[4]

U
Caràcter	う (hiragana) Unicode: 3046 ウ (katakana) Unicode: 30A6 ｳ (kana d'ample meitat) Unicode: FF73 ㋒ (katakana) Unicode: 32D2 う
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	う i う
< い   え >

A la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la primera columna (あ行, columna «a») i a la tercera fila a la qual dona el nom: う段, fila «u»).^[3]

La taula gojūon

Tant う com ウ provenen del kanji 宇. Algunes aparicions del caràcter ふ (fu) en posició no inicial han estat substituïdes en el japonès modern per う.

S'utilitza un caràcter de menor mida, ぅ, ゥ; per a la formació de nous sons que no existeixen en el japonès tradicional, com トゥ (tu).

El caràcter う és el que es fa servir generalment per allargar el so de l'«o». Per exemple, la paraula 構想 s'escriu en hiragana こうそう (kousou), però es pronuncia «kōsō». En comptades ocasions es farà servir お (o) per allargar la vocal «o».

El caràcter ウ pot dur l'accent dakuten per formar el so ヴ (vu) per l'adaptació de manlleus d'altres llengües a l'escriptura japonesa.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki, う, ウ es romanitzen com a "u".

Escriptura

	El caràcter う s'escriu amb dos traços: Traç diagonal curt en la part superior del caràcter, de dalt a l'esquerra cap a baix a la dreta. Traç curvilini que comença a la part esquerra del caràcter, puja lleugerament, es corba cap a baix i finalment a l'esquerra.
	El caràcter ウ s'escriu amb tres traços: Traç vertical curt, de dalt a baix, en la part superior del caràcter. Traç similar al primer, però a sota i a l'esquerra d'aquest. Traç que primer és horitzontal i al final fa angle i és diagonal (encara que una mica corb) cap a davall a l'esquerra. La part horitzontal ha de tocar als dos primers traços. El traç s'assembla al caràcter フ.

Altres escriptures

う o ウ en braille japonès[6]
う o ウ u	ゔ o ヴ vu	うう o ウー ū	ゔう o ヴー vū	+う o +ー chōon

• Alfabet fonètic: 「上野のウ」 (a «u de Ueno»)
• Codi Morse:^[7] • • －

Referències

1. «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
3. Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
4. «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
5. «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
6. «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
7. Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

• López i Vidal, Lluc. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
• Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.