![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/%25E7%25A9%258D%25E3%2582%2593%25E8%25AA%25AD%2540Dec_5%252C2010_%25285233729309%2529.jpg/640px-%25E7%25A9%258D%25E3%2582%2593%25E8%25AA%25AD%2540Dec_5%252C2010_%25285233729309%2529.jpg&w=640&q=50)
Tsundoku
L'hàbit d'adquirir materials de lectura, tot deixant que s'amunteguin a casa sense llegir-los. / From Wikipedia, the free encyclopedia
Tsundoku és un terme japonès (積ん読) que descriu l'hàbit —molt arrelat entre certes persones i relacionat amb la bibliomania— d'adquirir materials de lectura, tot deixant que s'amunteguin a casa sense llegir-los.[1]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5b/%E7%A9%8D%E3%82%93%E8%AA%AD%40Dec_5%2C2010_%285233729309%29.jpg/640px-%E7%A9%8D%E3%82%93%E8%AA%AD%40Dec_5%2C2010_%285233729309%29.jpg)
Es tracta d'un mot que es va originar a l'Era Meiji (1868-1912) com a terme d'argot i que combina elements de 「積 ん で お く」 tsunde-oku, que significa deixar coses enllestides per a un ús posterior i de「読 書」 dokusho, lectura de llibres. També s'utilitza per referir-se als llibres preparats per a una lectura posterior, quan estan col·locats en un prestatge. En la seva grafia actual, el mot combina els caràcters que representen 'apilar' (積) i 'llegir' (読).[2]