From Wikipedia, the free encyclopedia
El Trio per a piano núm. 2 en sol major, Op. 1 núm. 2, de Ludwig van Beethoven, és un trio per a piano, violí i violoncel compost entre 1793 i 1795. Fou publicat l'octubre de 1795 per Artaria a Viena en el conjunt dels tres Trios Op. 1. Estan dedicats al príncep Karl von Lichnowsky, un dels primers mecenes del compositor a Viena i antic alumne de Wolfgang Amadeus Mozart.[1][2]
Retrat de Beethoven de 1801 | |
Títol original | Piano Trio in G major, Op.1 No.2 (en) |
---|---|
Forma musical | Sonata |
Tonalitat | Sol major |
Compositor | L. V. Beethoven |
Creació | 1793-1795 |
Data de publicació | 1795 |
Catalogació | Op. 1, núm. 2 |
Durada | 32' |
Part de | Trios, Op. 1 |
Opus | 1, No. 2 |
Instrumentació | piano, violí i violoncel |
Més serè que el Trio núm. 1, el Trio núm. 2 presenta una introducció en adagio escrita a l'estil de Haydn. El tercer moviment, un scherzo, mostra una idea innovadora característica de Beethoven.
Consta de quatre moviments i la seva execució dura aproximadament 32 minuts:[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.