Triangulació (escacs)
escacs / From Wikipedia, the free encyclopedia
La triangulació és un tema tàctic emprat en escacs per tal de posar el contrari en zugzwang. És a dir, es tracta d'assolir la mateixa posició que hi ha al tauler, però passant el torn de joc al rival, quan això impliqui un desavantatge pel jugador que li toca moure, per exemple, quan el fet de moure impliqui que hagi d'abandonar un bloqueig i per tant permetre l'oponent de penetrar en la seva posició. La triangulació és en definitiva una manera de perdre un temps.
Aquest article tracta sobre escacs. Vegeu-ne altres significats a «Triangulació». |
La triangulació es veu la major part de les vegades en els finals de reiss i peons quan un dels reis pot maniobrar entre tres caselles adjacents, com si dibuixés un triangle, i mantenint la posició bàsica, mentre que el rei que s'hi oposa només té dues caselles a la seva disposició. Així, si un rei triangula per tres caselles i per tant gasta tres moviments en retornar a la casella original, i el rei opositor no pot fer el mateix, haurà perdut un temps i assolit la mateixa posició però essent el torn del rival. La triangulació pot produir-se també en altra mena de finals i fins i tot en el mig joc (Flear 2004:15).