Trastorn de símptomes somàtics
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un trastorn de símptomes somàtics, abans conegut com a trastorn somatomorf,[1][2][3] és qualsevol trastorn mental que es manifesta com a símptomes físics que suggereixen malaltia o lesió, però no es pot explicar completament per una condició mèdica general o per l'efecte directe d'una substància, i tampoc és atribuïble a un altre trastorn mental (com ara el trastorn de pànic).[4] Els trastorns de símptomes somàtics, com a grup, s'inclouen en diversos esquemes diagnòstics de malaltia mental, inclòs el Manual de diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (abans del DSM-5 aquest trastorn es dividia en trastorn de somatització i trastorn somatomorf no especificat).
Tipus | trastorn mental, malaltia psicosomàtica, símptoma físic medicament inexplicat i malaltia ![]() |
---|---|
Especialitat | psiquiatria, psicologia clínica i medicina psicosomàtica ![]() |
Classificació | |
CIM-11 | 6C20 ![]() |
CIM-10 | F45.0-F45.9 ![]() |
CIM-9 | 300.8300.8 ![]() |
CIAP | P75 ![]() |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 1645 ![]() |
eMedicine | 294908 ![]() |
MeSH | D013001 ![]() |
UMLS CUI | C0037650, C0520482 i C0391976 ![]() |
DOID | DOID:4737 ![]() |
En les persones a les quals se’ls ha diagnosticat un trastorn de símptome somàtics, els resultats de les proves mèdiques són normals o no expliquen els símptomes que manifesten, i la història i l'examen mèdic no indiquen la presència d'una condició mèdica coneguda que els pugui causar, tot i que el DSM-5 adverteix que això no és suficient per al diagnòstic.[1] El pacient també ha d'estar preocupat excessivament pels seus símptomes i s'ha de jutjar aquesta preocupació com a desproporcionada a la gravetat de les queixes físiques mateixes.[5] El diagnòstic de trastorn de símptomes somàtics requereix que el subjecte manifesti queixes somàtiques recurrents durant almenys sis mesos.[6]
De vegades els símptomes són similars als d'altres malalties i poden durar anys. Normalment, els símptomes comencen a aparèixer durant l'adolescència i es diagnostica als pacients abans dels 30 anys.[7] Els símptomes poden tenir lloc en diferents cultures i gèneres.[6] Alguns dels símptomes habituals són l'ansietat i la depressió. Tanmateix, atès que l'ansietat i la depressió també són molt freqüents en persones amb malalties mèdiques confirmades,[8] és possible que aquests símptomes siguin una conseqüència del deteriorament físic, més que no una causa. Els trastorns de símptomes somàtics no són el resultat d'una simulació de malaltia (inventar o exagerar símptomes per incentius externs) ni de trastorns facticis (produir deliberadament, fingir o exagerar símptomes).[9] El trastorn de símptomes somàtics és difícil de diagnosticar i tractar. Alguns defensors del diagnòstic creuen que això és degut al fet que un diagnòstic i tractament adequats requereixen que els psiquiatres treballin amb neuròlegs en pacients amb aquest trastorn.