![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Central_Asian_Buddhist_Monks.jpeg/640px-Central_Asian_Buddhist_Monks.jpeg&w=640&q=50)
Transmissió del budisme per la Ruta de la Seda
From Wikipedia, the free encyclopedia
La transmissió del Budisme per la Ruta de la Seda es va portar a terme en el context de la Dinastia Han durant els segles I o II dE.[5][6] Els primers esforços de traducció documentats dels monjos budistes a la Xina van ser al segle II dE a través de l'Imperi Kuixan al territori xinès que voreja la conca del Tarim sota Kanixka I.[7][8] Aquests contactes van transmetre facetes del budismes sarvastivada i tamrashatiya per tot el l'Orient.[9]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8e/Buddhist_Expansion.svg/320px-Buddhist_Expansion.svg.png)
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Central_Asian_Buddhist_Monks.jpeg/320px-Central_Asian_Buddhist_Monks.jpeg)
El budisme theravada es va desenvolupar a partir del Cànon Pali a l'escola Tamrashatiya de Sri Lanka, i es va estendre per l'Àsia Sud-oriental. Entretant, el budisme Sarvastivada es difondria des del nord de l'Índia a través de l'Àsia central fins a la Xina.[9]
El contacte directe entre el budisme xinès i el budisme de l'Àsia Central va continuar al llarg dels segles III al VI dE, fins a la Dinastia Tang. A partir del segle IV, pelegrins xinesos com Fa Xian (395–414) i més tard Xuan Zang (629–644) van començar a viatjar al nord de l'Índia per tal d'aconseguir un millor accés a les escriptures originals. Entre els segles III i VII dE, parts de la ruta terrestre que connectava el nord de l'Índia amb la Xina van ser governades successivament pels Xiongnu, la dinastia Han, l'Imperi Kuixan, els Heftalites, els Turcs Orientals i la dinastia Tang. La forma índia del tantra budista (Vajrayana) va arribar a la Xina al segle VII. Dos segles més tard, budisme tibetà també es va establir com una branca del Vajrayana.[10]
Durant aquesta època, la transmissió del budisme a través del comerç de la Ruta de la Seda va començar a disminuir amb la Conquesta musulmana de Transoxiana.És clau la Batalla del Talas, que va comportar la instauració del Kanat Uigur a la dècada de 740.[9] El budisme indi va decaure a causa del ressorgiment de l'hinduisme i la Conquesta musulmana del subcontinent indi. La Gran persecució antibudista durant l'època Tang va comportar una dura repressió en el segle IX dE., recuperant-se més endavant. La dinastia Kara-khitai de l'Àsia Central va professar la confessió budista, abans de la invasió mongola de l'Àsia Central.[11] L'Imperi Mongol va provocar una major islamització de l'Àsia Central, adoptant el budisme tibetà al començament de la dinastia Yuan. Els altres kanats, l'Il-kanat, el Kanat de Txagatai i l'Horda d'Or es van convertir finalment a l'Islam, incorporant aquesta fe en el conjunt de religions a l'Imperi Mongol Islàmic.[12][13]
La tradició del Budisme en el sud-est asiàtic s'ha mantingut durant segles, mantenint les seves especificitats. La població mes gran de practicants budistes es troba actualment a la Xina amb gairebé 250 milions de practicants majoritàriament de l'escola Mahayana,[14] mentre que Tailàndia ocupa el segon lloc amb uns 70 milions de practicants de l'escola Theravada.[15]