Tragèdia dels comuns
teoria econòmica / From Wikipedia, the free encyclopedia
La tragèdia dels comuns (originalment i en anglès Tragedy of the commons) és una teoria econòmica on s'explica que en un escenari d'ús de recursos compartits, els usuaris individuals actuen de forma independent en funció del seu propi interès i acaben comportant-se de forma contrària a l'interès comú, arribant a fer malbé el recurs o fins i tot produint-ne l'esgotament. El concepte i el nom es van introduir per primera vegada en un assaig de 1833 publicat per l'economista victorià William Forster Lloyd, qui utilitza un exemple hipotètic dels efectes del pasturatge no regulat en terres comunes o emprius, anomenades commons a les illes Britàniques.[1]
El terme es va popularitzar més d'un segle més tard, el 1968, arran d'un article publicat per l'ecologista Garrett Hardin a la revista Science, en relació als perills potencials de la superpoblació humana. En aquest context, els comuns s'entenen qualsevol recurs compartit i no reglamentat, com ara l'atmosfera, els rius i oceans, les poblacions de peixos, o fins i tot la nevera d'una oficina.[2]
S'ha argumentat que el terme 'tragèdia dels comuns " és un terme poc adequat per se, ja que comuns es referia originalment a la gestió d'un recurs privat propietat d'una comunitat de pastors, al qual cap individu fora de la comunitat hi tenia accés. No obstant això, el terme s'utilitza actualment per descriure un problema on tots els individus tenen accés igual i obert a un recurs. Per tant, alguns proposen tragèdia dels règims d'accés obert o simplement el problema de l'accés obert com a termes més adients.[3]
Aquest concepte es fa servir sovint en connexió amb teories de desenvolupament sostenible, protecció mediambiental i en el debat sobre l'escalfament global. També s'ha fet servir en diversos camps de l'economia, la psicologia evolutiva, l'antropologia, la teoria de jocs i la sociologia.
En canvi, altres sociòlegs han considerat que el dilema és un parany social en el qual s'emfatitza el conflicte social per sobre d'un ús raonat dels recursos comuns, en implicar una contradicció entre els interessos o beneficis dels individus i els béns comuns o públics. Economistes com Elinor Ostrom, posen el focus en la viabilitat d'una gestió responsable i eficient de recursos comuns.[4]