Traducció automàtica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La traducció automàtica (TA) és la traducció d'un text informatitzat (o text en suport informàtic) en la llengua de partida o llengua origen a la llengua d'arribada o llengua meta mitjançant un sistema informàtic compost d'un ordinador i d'un Programa d'ordinador especialitzat. La tradumàtica (o tecnologies de la traducció) és el conjunt dels principis del tractament automàtic de la traducció i de les aplicacions utilitzades pel traductor (programari de processament de textos, bases de dades o programari de terminologia, assistència a la correcció, corpus, bitextos i cercadors de concordances, memòries de traducció, extractors de terminologia, programari de traducció automàtica, etc.). A escala fonamental, la TA es limita a substituir les paraules per llur equivalent en el llenguatge original. Utilitzant tècniques estadístiques basades en corpus (bitext format per l'original i la seva traducció), el resultat pot ser més elaborat, i permet una millor manipulació de les diferents tipologies lingüístiques, el reconeixement de frases, igual que la detecció d'anomalies.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
També es pot configurar alguns programaris de traducció per àmbit o professió (per exemple àmbit meteorològic). Aquesta tècnica és especialment efectiva per a àmbits en els quals s'utilitza llenguatge formal i fórmules lingüístiques especialitzades.
Es pot millorar el resultat final amb la intervenció humana: per exemple, alguns sistemes permeten una millor qualitat de sortida quan l'usuari identifica les paraules del text que són noms. La traducció amb sistemes informàtics és de gran ajuda per als traductors humans, però no els substitueix, ja que no pot produir resultats amb la mateixa qualitat.
Darrerament han pres força les tècniques estadístiques basades en aproximacions interactives-predictives, en què l'ordinador fa suggeriments al traductor humà sobre les possibles traduccions. I accepta o modifica segons el criteri d'aquest darrer.
La traducció avui en dia és el principal coll d'ampolla de la societat de la informació i la seva mecanització representa un gran avenç de cara de l'allau d'informació i la necessitat de comunicació interlingüística.
El primer desenvolupament informàtic per a la traducció de què es té constància és del 1946 amb el famós ordinador ENIAC. Entre els investigadors pioners cal destacar Warren Weaver, de la Fundació Rockefeller. El qual va donar a conèixer públicament la disciplina anticipant possibles mètodes científics per a abordar-los: ús de tècniques criptogràfiques, l'aplicació del teorema de Shannon i la utilitat de l'estadística, així com la possibilitat d'aprofitar la lògica subjacent al llenguatge humà i les seves aparents propietats universals.
Actualment s'obtenen alts nivells de qualitat per a la traducció entre llengües romàniques (català, occità, aragonès, sard, castellà, francès, portuguès, etc.). Això no obstant, els resultats empitjoren com més allunyades tipològicament siguin les llengües entre elles, com és el cas de la traducció entre el català i l'anglès o l'alemany.