![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Treaty_of_S%25C3%25A8vres_map_partitioning_Anatolia.png/640px-Treaty_of_S%25C3%25A8vres_map_partitioning_Anatolia.png&w=640&q=50)
Tractat de Sèvres
projecte de tractat de pau entre l'Imperi Otomà i els aliats de la Primera Guerra Mundial / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Tractat de Sèvres fou un projecte de tractat de pau entre l'Imperi Otomà i els aliats de la Primera Guerra Mundial. El tractat mai va entrar en vigor perquè no va ser ratificat pels signants.[1]
| ||||
Tipus | tractat de pau tractat multilateral ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Sèvres ![]() | |||
Data | 10 agost 1920 ![]() | |||
Localització | Sèvres (França) ![]() | |||
Estat | França ![]() | |||
Participant | ||||
Dipositari | Govern de França | |||
Llengua del terme, de l'obra o del nom | francès ![]() | |||
Causa | Conferència de Pau de París ![]() | |||
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/First_republic_of_Armenia-west_borders_by_Woodrow_Wilson.png/320px-First_republic_of_Armenia-west_borders_by_Woodrow_Wilson.png)
Es va signar a Sèvres (França) el 10 d'agost de 1920. El Tractat deixava l'Imperi Otomà sense la major part de les seves antigues possessions, limitant-lo a Constantinoble i una part d'Anatòlia, a la part oriental de la qual es creava un estat autònom per als kurds (el Kurdistan), i alguns districtes passaven a Armènia (la República Democràtica d'Armènia independitzada de Rússia el 1918) per formar la Gran Armènia. Grècia rebia la Tràcia Oriental, Imbros, Tenedos i la regió d'Esmirna. Es reconeixia la separació d'Egipte, Hijaz i Iemen; Mossul, Palestina i Transjordània passaven a administració britànica; Síria, Líban i Hatay (Alexandreta) a administració francesa[2] que també rebia una zona d'influència a Cilícia; Xipre va quedar per als britànics que ja l'administraven i Kastellorizon per als italians amb una zona d'influència a la regió d'Antalya. La navegació als Estrets seria lliure i controlada per una comissió internacional.
Contra el tractat, acceptat pel soldà i el govern otomà, es van aixecar els nacionalistes sota el comandament de Mustafà Kemal Atatürk, que van prendre el poder i van combatre victoriosament contra grecs i armenis aconseguint mantenir la possessió de tota l'Anatòlia, i part de la Tràcia Oriental, i posar fi a les zones d'influència de França i Itàlia. Tot això va ser confirmat pel Tractat de Lausana de 1923.