Tour de França de 2015
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Tour de França de 2015 va ser la 102a edició del Tour de França i la 18a prova de l'UCI World Tour 2015.[1] La cursa començà a Utrecht, als Països Baixos, el 4 de juliol, i finalitzà a l'avinguda dels Camps Elisis de París, el 26 de juliol després de 3.358,3 km repartits entre 21 etapes.
| |||
Detalls de la cursa | |||
Cursa | 102. Tour de França | ||
Competició | UCI World Tour 2015 2.UWT | ||
Etapes | 21 | ||
Dates | 4 – 26 de juliol de 2015 | ||
Distància | 3.360 km | ||
Països | França Països Baixos Bèlgica | ||
Sortida | Utrecht | ||
Arribada | París | ||
Equips | 22 | ||
Inscrits | 198 | ||
Finalitzen | 160 | ||
Velocitat mitjana | 39,567 km/h | ||
Pàgina oficial | Official site | ||
Palmarès | |||
Vencedor | Christopher Froome (Team Sky) | ||
Segon | Nairo Quintana Rojas (Movistar Team) | ||
Tercer | Alejandro Valverde Belmonte (Movistar Team) | ||
Punts | Peter Sagan (Tinkoff-Saxo) | ||
Muntanya | Christopher Froome (Team Sky) | ||
Joves | Nairo Quintana Rojas (Movistar Team) | ||
Combativitat | Romain Bardet (AG2R La Mondiale) | ||
Equip | Movistar Team | ||
◀2014 | 2016▶ | ||
Documentació |
Aquesta era la sisena ocasió en què el Tour de França començava als Països Baixos, després de les edicions de 1954 (Amsterdam), 1973 (Scheveningen), 1978 (Leiden), 1996 ('s-Hertogenbosch) i 2010 (Rotterdam). Un total de 198 ciclistes pertanyents a 22 equips iniciaren la cursa. El vencedor final fou Chris Froome, del Team Sky, en el que era la seva segona victòria en la general, després de l'aconseguida el 2013. En segona i tercera posició finalitzaren dos ciclistes del Movistar Team, Nairo Quintana i Alejandro Valverde, respectivament.
Rohan Dennis, vencedor de l'etapa inicial, fou el primer a vestir el mallot groc. Fabian Cancellara l'agafà en la següent etapa, però una caiguda en la tercera l'obligà no el deixà defensar-lo i aquest passà a mans de Froome. En la quarta etapa fou Tony Martin el que passà a liderar la general, però una caiguda en la setena etapa l'obligà a abandonar, amb la qual cosa Froome recuperava el liderat. Amb l'arribada de la muntanya Froome amplià el temps respecte a la resta de rivals i sols Quintana li va posar les coses difícils, especialment en la penúltima etapa amb final a l'Aup d'Uès. Finalment 72 segons fou la diferència entre els dos primers classificats.
Amb aquesta victòria Froome es convertia en el primer britànic a guanyar dos Tours. Ell també guanyà la classificació de la muntanya. Peter Sagan guanyà, per quart any consecutiu, la Classificació per punts. La Classificació dels joves fou per a Quintana. El Movistar Team fou el vencedor de la Classificació per equips, mentre Romain Bardet aconseguia el Premi de la combativitat.[2]