Tomàs Planes

Tomàs Planes (València, 1707 - 1790 o 1798) fon un gravador i argenter valencià, considerat un dels millors i amb més influència sobre l'art religiós i de les estampes d'eixe període.^[1][2][3]

Tomàs Planes

Biografia
Naixement	1707 València
Mort	1790 (82/83 anys)
Activitat
Ocupació	gravador, artista visual, argenter
Família
Fills	Lluís Antoni Planes
Signatura

Va signar sempre com a T^s Planes Sculp i bona part de la seua obra ha romàs documentada en la Biblioteca Nacional d'Espanya i per mitjà del cronista i erudit també valencià Marc Antoni Orellana i Mojolí.^[1] Endemés, va deixar una nissaga d'artistes seguida pel seu fill Lluís Antoni Planes i pel seu net Lluís Planes i Domingo.^[3] Hui té un espai dedicat al nomenclàtor del barri d'Aiora de València: la plaça del gravador Planes.

Obres destacades

Planes esdevé especialment conegut perquè va ser qui va persuadir el rei Felip V d'Espanya per tal que tots els breviaris i missals es feren al Regne d'Espanya i no pas a Antuèrpia (Països Baixos austríacs, actual Bèlgica), com havia passat fins a aquell moment.^[2] Li va presentar els seus gravats i li va fer canviar de parer, que en eixe moment era el de seguir la recomanació dels monjos d'El Escorial (Madrid) i externalitzar els llibres litúrgics als Països Baixos.^[4]

Alguns dels temes valencians més destacats que Planes va gravar van ser la portada de la crònica «Fiestas centenarias, con que la insigne, noble, leal, y coronada ciudad de Valencia celebrò en el dia 9 de Octubre de 1738. La quinta centuria de su christiana conquista» (traduïble al valencià com 'Festes centenàries amb què la insigne, noble, lleial i coronada ciutat de València celebrà el dia 9 d'octubre de 1738 la cinquena centúria de la seua cristiana conquesta'), obra de l'escriptor Josep Vicent Ortí i Mayor en 1740^[5][2], «Siglo V de Valencia» ('Segle V de València')^[4] o la versió barroca de la Mare de Déu de la Sapiència que va crear en 1733 sobre un altre dibuix d'Evarist Muñoz i Estarlich. Eixe gravat, descrit com a «estampa de gran format, refinada factura i ampul·losa escenografia» fon inclòs en l'obra «Constituciones de la Insigne Universidad Literaria de la ciudad de Valencia» ('Constitucions de la insigne universitat literària de la Ciutat de València').^[6]

També gravà un mapa de València i retrats religiosos de dones venerables com Agnés de Montcada, Lluïsa Saragossà de Carlet i Jerònima Dolz.^[2]

• 
  Gravat de la santa Agnés de Montcada
• 
  Gravat del cinquè centenari de la constitució de la Universitat de València
• 
  Dissenys de joies

Referències

1. Rivas Carmona, 2010, p. 595.
2. Revista de Valencia, 1882, p. 608-609.
3. Diccionario enciclopédico de la lengua española, 1872, p. 854.
4. La Ilustración española y americana, 1878, p. 374.
5. Benito Goerlich, 1999.
6. Benito Goerlich, 1998, p. 40.

Bibliografia

• Benito Goerlich, Daniel. Espills de justícia. València: Publicacions de la Universitat de València, 1998. ISBN 84-370--3492-2.
• Benito Goerlich, Daniel. Els tresors de la Universitat de València. València: Publicacions de la Universitat de València, 1999. ISBN 8437042089.
• Ulloa, Augusto; Fontán, Domingo; Fernández Cuesta, Nemesio. Diccionario enciclopédico de la lengua española con todas las vozes, frases, refranes y locuciones usadas en España y las Américas españolas, en el lenguaje comun antiguo y moderno; las de ciencias, artes y oficios; las notables de historia, biografia, mitologia y geografia universal, y todas las particulares de las provincias españolas y americanas, por una sociedad de personas especiales en las letras, las ciencias y las artes (en castellà). Madrid: Imprenta de Gaspar y Roig, 1872.
• La Ilustración española y americana (en castellà). vol. 22. Madrid: Imprenta de Gaspar y Roig, 1878.
• Revista de Valencia (en castellà). Tomo II. València: Imprenta de Domenech, De diciembre de 1881 a fin de 1882.
• Rivas Carmona, Jesús. Estudios de Platería. San Eloy 2010 (en castellà). EDITUM. Ediciones de la Universidad de Murcia, 2013. ISBN 978-84-8371-644-1.