Tomàs Adzet i Porredon
From Wikipedia, the free encyclopedia
Tomàs Adzet i Porredon (30 de gener de 1932 - 3 de maig de 2013) fou un farmacèutic i catedràtic de farmàcia.
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 30 gener 1932 ![]() | ||||
Mort | 3 maig 2013 ![]() | ||||
| |||||
Activitat | |||||
Ocupador | Universitat de Sevilla Universitat de Barcelona ![]() | ||||
Membre de |
L'any 1966 fou elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya (RAFC) i el 1973 acadèmic numerari, càrrec en el qual prengué possessió el 29 de març de 1977, adscrit a la Secció 6a de Ciències farmacològiques, amb un discurs en què presentà els al·lucinògens del Nou i del Vell Món, detallant la seva estructura i síntesi, així com les investigacions biogenètiques realitzades amb algun d'ells, la seva identificació i anàlisi, i abordant també les consideracions que el seu consum presenta, des del punt de vista jurídic i social.[1][2][3] L'any 1979 fou nomenat catedràtic de Farmacognòsia i Farmacodinàmia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Sevilla.[4] Més endavant es convertiria en catedràtic de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, càrrec que ocuparia fins a la seva jubilació, al Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica d'aquesta facultat. A la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya ocupà el càrrec de president entre els anys 1993 i el 1997, en què demanà el seu cessament per motius de salut.[2][3] L'any 1973 va guanyar el premi convocat per l'Acadèmia, pel seu treball en el camp de les ciències biològiques i naturals sobre la «Quimiotaxonomia».[5] També fou acadèmic corresponent de l'Academia Nacional de Farmacia y Bioquímica argentina i representant d'aquesta a l'Estat espanyol.[6] Les seves contribucions principals a través de publicacions científiques van esdevenir en el camp de l'etnofarmacologia.[7]