espècie de planta From Wikipedia, the free encyclopedia
El til·ler de fulla petita,[2][3][4][5] tell de fulla petita,[6][7][8][9][10][11] tella[12][13] o til·ler silvestre[14][15] (Tilia cordata) és un arbre nadiu europeu, procedent d'Anglaterra i que pertany al gènere dels tells, la subfamília dels tilioides (Tilioideae), i la família de les tiliàcies,[10][11][15][9][16] sinònim de les malvàcies. És una espècie originària de la major part d'Europa i Àsia. A Catalunya, la seva presència està limitada als indrets ombrívols i humits de la part baixa i mitjana dels Pirineus i de les terres plujoses del nord-est; cap al sud del Baix Llobregat és gairebé inexistent.[17][18]
Tilia cordata  | |
|---|---|
 Tilia cordata | |
| Dades | |
| Font de | flor de tell i planta comestible |
| Planta | |
| Tipus de fruit | núcula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 203360 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malvales |
| Família | Malvaceae |
| Gènere | Tilia |
| Espècie | Tilia cordata Mill.[1] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
És una espècie típicament eurosiberiana, originària d'Europa, creix en forma silvestre en boscos mixtos o caducifolis, amb un clima càlid, preferentment sobre la conca del Mediterrani i a l'estatge montà a altures que van des de 900 a 1.100 metres sobre el nivell del mar. Freqüentment cultivables en terres plujoses. Als Països Catalans en trobem als Pirineus (Vall d'Aran), al Conflent, a la Garrotxa, a Osona i a les Guilleries.[19] Són arbres que poden arribar als 1.000 anys de vida. En menor mesura però també hi és present en els boscos mixtes de les valls interiors de la serralada Cantàbrica.[20]
És un arbre caducifoli que pot presentar entre 15 - 40 metres d'alçada. La seva escorça és llisa, grisa i s'esquerda longitudinalment amb l'edat. Les fulles són simples, alternes, amb la base asimètrica i obliquament corniformes, de 6 – 10 centímetres de longitud amb un pecíol prim. Tenen l'àpex acuminat, és a dir, amb la punta molt marcada i el marge finament serrat. No tenen pèls (exceptuant uns pèls vermells a les axil·les de les nervadures situats de l'anvers) i són de color verd fosc per la faç i de color verd – blavós per l'anvers.
Les inflorescències són cimoses erectes o pènduls d'entre 2 i 10 flors amb una gran bràctea blanca membranosa. Les flors són de blanques a grogues i aromàtiques. Estan formades per un calze constituït per 5 sèpals no solats (dialisèpal) i per 5 pètals no soldats que constitueixen la corol·la (dialipètala). L'androceu presenta nombrosos estams i el gineceu és super i pentacarpel·lar. Les flors fan la seva aparició a l'estiu.
El fruit és un aqueni de 6 - 8 mm de diàmetre que conté una llavor al seu interior, indehiscent (és a dir, que no s'obre de manera natural) i de color gris.
Les flors i bràctees seques en infusió. L'olor és característica, lleugerament aromàtica i de sabor dolç i mucilaginós. En un segon lloc també s'utilitzen l'albura de l'escorça i les fulles. L'albura és la part blanca situada per sota de l'escorça de l'arbre.
Les inflorescències contenen:
L'albura conté:
Tradicionalment s'ha utilitzat per al tractament del nerviosisme, ansietat, insomni, febre, oligúria, retenció urinària, edemes, dispèpsia, espasme abdominal, hipertensió arterial, i la diabetis.[22]
Popularment és indicada en infusions de les inflorescències com a sedant. Sovint s'associa al til·ler de fulles petites a altres espècies sedants com la melissa, passionària, valeriana o camamilla. Amb menor freqüència s'utilitza com a digestiu hepatovesicular, prenent-ne un got després dels principals menjars durant 5 dies seguits, i després continuar amb un got al matí i un altre a la nit abans d'anar a dormir.
També és utilitzat per a hipertensió arterial, arterosclerosi, infeccions orinaries, febre i per patologies respiratòries.
En el seu ús extern, s'utilitza per cuidar la pell. Es pot utilitzar en infusions per rentar llagues i úlceres.
Com a norma general les infusions i extractes de Tilia cordata són molt ben assimilades. Algunes persones que consumeixen infusions de til·la en grans quantitats poden experimentar, insomni. En altres casos s'han observat taquicàrdies, nàusees i disminució de la tonicitat cardíaca.
La seva dosi tòxica és molt alta. És difícil una intoxicació llevat que sigui per ingestió directa d'una dilució amb molta concentració dels seus principis actius.
Els pacients que segueixen teràpies anticoagulants han d'evitar de prendre grans quantitats de til·la, perquè podria potenciar els seus efectes. La til·la també pot potenciar els efectes dels barbitúrics, benzodiazepines, antihistamínics H1.
El seu ús continuat pot ser contraproduent en pacients amb arrítmies i insuficiència cardíaca. No s'han descrit contraindicacions en cas d'embaràs i lactància
La til·la va ser considerada com a arbre sagrat per als pobles germans. Segons la mitologia grega, el centaure Quiró va ser fill de Saturn i Filira. La seva mare, en veure el monstre que havia engendrat, va suplicar als déus que no el deixessin entre els mortals i va ser convertit en tilia. Des de l'antiguitat s'utilitzava l'aldura de la til·la com a hipotensor i antiespasmòdic. A l'edat mitjana es feien banys amb aigua de til·la calenta com a diaforètic. Fins a la segona Guerra Mundial, la ciutat de Berlín estava protegida per una enorme volta de quatres fileres de til·les d'1 km d'extensió. El Dr. León Binet, ex-degà de la Facultat de Medicina de París, va ser un dels primers investigadors a destacar les propietats antiespasmòdiques i cardiovasculars de les preparacions aquoses.
La Tilia cordata es troba inscrita en diverses Farmacopees: Alemanya (10ªEd.), Àustria (ÖAB 1981-83), Egipte, Espanya (2a ed.), Europa (4a ed.), Franca, Hongria (7a ed.), Gran Bretanya (BPC, 1949, BHC, 1991, BHP, 1996), Martindale (29a ed.) República Checa, Romania, ex-URSS (10a ed.), Suiza (7a ed.) i ex-Iugoslàvia, entre altres. Als EUA es troba registrada per a ser utilitzada com a agent saboritzant en begudes alcohòliques (McGuffin M. et al.,1997). Les inflorescències de Tilia cordata es troben aprovades per la Comissió E de Monografies d'Alemanya (Blumenthal M. et al., 2000). A Argentina es contempla l'ús tradicional de diverses espècies de til·la, excepte Tilia argentinensis.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
